Tots volem arribar a ser grans amb el cervell en millors condicions. De fet, la salut mental és una de les preocupacions més recurrents quan es pensa com s'arribarà a la vellesa. Ara, un nou estudi publicat a la revista PNAS revela que els canvis al cervell relacionats amb l'edat comencen abans del que es pensava fins ara, i canviar de dieta pot fer que el deteriorament tardi més a arribar.
El cervell humà necessita més del 20% de l'energia del cos per funcionar, i l'obté en metabolitzar els cossos de glucosa o cetona. A més, el cervell és vulnerable als canvis en el metabolisme. Així, l'hipometabolisme té lloc quan les cèl·lules cerebrals no són capaces d'utilitzar la glucosa com a font d'energia. En el cas de les persones amb malaltia d'Alzheimer, sovint s'experimenta una caiguda severa en la taxa metabòlica de glucosa del cervell, i l'abast d'aquesta reducció s'associa amb la gravetat de la seva malaltia.
En aquest estudi, els investigadors van utilitzar l'estabilitat d'aquesta xarxa de comunicació entre regions cerebrals com una manera de mesurar els canvis al cervell relacionats amb l'edat. Es van proposar d'investigar quan comencen aquests canvis i si un canvi d'una dieta rica en glucosa a una de cetones, podria afectar la comunicació entre aquestes regions del cervell.
L'estudi
Per investigar com la dieta afecta l'estabilitat de la xarxa cerebral, els investigadors van utilitzar un escàner de màquina fMRI per mesurar l'activitat neuronal de 42 voluntaris menors de 50 anys. Aquests voluntaris havien passat una setmana seguint una de les tres dietes: una dieta regular, on el combustible primari metabolitzat era glucosa, una dieta baixa en carbohidrats on el combustible primari metabolitzat era cetones, o una dieta regular amb un dejuni nocturn de 12 hores.
Els investigadors van mesurar els nivells de cetones i glucosa de cada voluntari abans i després de l'exploració. Per assegurar-se que l'efecte que van observar es devia directament a la glucosa o les cetones, els investigadors van realitzar un segon experiment amb 30 voluntaris. Van demanar als participants que consumissin una beguda de glucosa o cetona amb calories equivalents després d'un dejuni nocturn.
Els investigadors van trobar que les xarxes neuronals dels voluntaris van ser desestabilitzades per la glucosa i estabilitzades per les cetones. Un fet que va passar tant en els experiments en què la cetosi es va generar naturalment a través d'una dieta baixa en carbohidrats o artificialment utilitzant suplements de cetones.
Els resultats de l'estudi van revelar que els canvis en l'estabilitat de la xarxa neuronal d'una persona van sorgir als 47 anys i el cervell va degenerar ràpidament a partir dels 60 anys, molt abans del que es pensava.
A mesura que les persones envelleixen, els seus cervells perden la capacitat de metabolitzar la glucosa de manera eficient, la qual cosa fa que les neurones es morin de gana i les xarxes cerebrals es desestabilitzin. Un efecte important perquè l'envelliment del cervell, i especialment la demència, estan associats amb l'hipometabolisme. Per tant, si es pot augmentar la quantitat d'energia disponible per al cervell mitjançant l'ús d'un combustible diferent, l'esperança dels investigadors és que es pugui restaurar el cervell a un funcionament més jove.
Al seu article, els investigadors suggereixen que un suplement de cetona seria més apropiat per a persones amb afeccions resistents a la insulina, com la diabetis, ja que són menys capaços d'aconseguir la cetosi a través d'un canvi en la dieta, el dejuni o l'exercici. Les seves troballes també donen suport a la hipòtesi que almenys alguns dels efectes neurals beneficiosos reportats amb una caiguda sobtada i extrema de calories, com el dejuni intermitent, poden estar relacionats amb el cervell utilitzant cossos cetònics com a combustible en lloc de glucosa.