Mal de queixal, cistitis i refredats són les patologies en les quals s'observa un consum excessiu d'antibiòtics a Espanya, segons revela l'últim Observatori de Tendències Cofares: 'La resistència antibacteriana, una amenaça per a la salut pública?'

L'estudi constata també, segons va explicar Cofares, que al voltant de 35.000 persones moren cada any a Europa com a conseqüència d'infeccions resistents, aproximadament 4.000 d'elles a Espanya.

Aquest Observatori és una iniciativa elaborada en el marc de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre la Resistència als Antimicrobianos, impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sota el lema 'Previnguem junts la resistència als antimacrobians', i que se celebra del 18 al 24 de novembre.

Per desenvolupar l'Observatori de Tendències Cofares s'ha analitzat, d'una banda, l'evolució de la demanda en farmàcies de medicaments antibiòtics en els últims anys, i una investigació documental i bibliogràfica per avançar en el coneixement de les patologies on més es prescriu aquest tipus de fàrmacs. Entre les seves principals conclusions, aquest treball posa de manifest una magnitud inapropiada en termes de prescripció d'aquest tipus de fàrmacs en patologies comunes, tals com el mal de queixal, les infeccions de tracte urinari i les infeccions hivernals que afecten el nas, les orelles, i el coll.

Així mateix, dels resultats obtinguts també es desprèn que en odontologia es prescriuen entorn del 10% del total dels antibiòtics consumits, dels quals s'estima que en el 70% dels casos aquestes prescripcions no es consideren adequades.

En paral·lel, s'observa que les infeccions del tracte urinari (ITU) són la segona causa més freqüent de prescripció d'antibiòtics, després de les infeccions respiratòries. De fet, una de cada quatre dones rep antibiòtics inadequats com a tractament. Respecte a les infeccions respiratòries, es conclou que la major part dels símptomes de les malalties hivernals poden alleujar-se amb altres medicaments que poden adquirir-se sense recepta a la farmàcia.

De fet, entre el 44% i el 98% de les prescripcions d'antibiòtics per a les infeccions del tracte respiratori es classifiquen com a inapropiades. En aquest sentit, cobra especial importància el paper del farmacèutic, que pot recomanar i aconsellar sobre el millor medicament per administrar, evitant així un consum excessiu d'antibiòtics.

Demanda en farmàcies

L'anàlisi recull que en els anys previs a la irrupció de la pandèmia de la covid-19 existia un patró estacional de la demanda d'antibiòtics, que contemplava volums significatius en sis dels dotze mesos de l'any i màxims absoluts i relatius a les estacions de tardor i hivern. Un patró que es va veure alterat en la temporada 2020-2021, en registrar-se una significativa disminució de la demanda. Això és conseqüència de l'arribada de la pandèmia i les corresponents mesures de protecció instaurades: el confinament domiciliari, la distància social, l'ús sistemàtic de la mascareta i la higiene de mans.

Després de la relaxació d'aquestes restriccions, torna a aparèixer a partir de la tardor de 2021 un patró similar al prepandèmic, encara que sense assolir fins ara els mateixos nivells de demanda. Aquest comportament s'observa a nivell nacional i es replica en la majoria de les comunitats.

Respecte a la demanda acumulada de medicaments antibiòtics, s'ha observat un augment del 3% en volum d'unitats respecte als nivells prepandèmia. Les comunitats autònomes amb més pes i creixement en la demanda d'aquest tipus de fàrmacs són Madrid (pes 23%, +7%), Comunitat Valenciana (pes 14%, +8%) i Andalusia (pes 11%, +6%).

Una feina de tots

Reduir la prescripció inapropiada d'antibiòtics és crucial per combatre la creixent amenaça global de la resistència als antimacrobians, reitera Cofares. Per millorar el seguiment de les pautes, és fonamental comprendre les barreres que obstaculitzen aquest objectiu. Aquesta comprensió permetrà dirigir intervencions efectives, tant per a metges com per a pacients, millorant així la implementació de pràctiques més adequades.

Paral·lelament, és necessari que la comunitat científica dissenyi nous antibiòtics o enfocaments terapèutics innovadors per al tractament de les infeccions resistents als antibiòtics, ja que els patògens han evolucionat i han generat resistència a múltiples antibiòtics i el seu tractament s'està tornant problemàtic.

Farmàcia comunitària

Els programes de gestió d'antibioteràpia són estratègies multidisciplinàries que mitjançant la coordinació de diferents agents sanitaris busquen optimitzar el potencial terapèutic dels antibiòtics, en centrar-se en pràctiques basades en l'evidència, i minimitzar l'aparició i propagació de resistències als antimacrobians. Per això, els farmacèutics, una vegada més, poden jugar exercir un paper crucial en els esmentats programes, tant en l'àmbit hospitalari com en el comunitari.

Els programes pilot a les farmàcies comunitàries han donat resultats positius en la promoció i educació dels pacients sobre l'administració dels tractaments antibacterians. Concretament, han mostrat beneficis en la reducció de les expectatives dels pacients a rebre antibiòtics en infeccions autolimitades i al seu torn disminuint la pressió sobre metges d'atenció primària en la prescripció.

A més, han permès recopilar dades rellevants sobre les pròpies infeccions, els factors de risc, les al·lèrgies i els coneixements que hi ha sobre els antibiòtics entre la població general. Les farmàcies comunitàries estan ben posicionades per contribuir significativament a la implementació de programes d'informació i prevenció en l'ús d'antibiòtics, ja que poden participar activament en l'educació del pacient, promoure l'ús racional d'antibiòtics i proporcionar assessorament adequat sobre l'adherència a la medicació i els possibles efectes adversos.

El medi ambient

La principal causa de la disseminació de resistències en el medi ambient és l'activitat humana. Les resistències circulen lliurement a través dels diferents compartiments, però els ambients que han estat modificats o d'alguna manera influïts per l'acció humana són els que més impacte generen en l'abundància i diversificació de les esmentades resistències, posant en risc el futur de la medicina humana i animal.

L'existència de residus d'antibiòtics a terra, aigua, sediments i éssers vius té un paper determinant en la conservació, propagació i difusió de gens de resistència en l'entorn. Entendre a fons el comportament ambiental dels antibiòtics resulta de gran utilitat en la batalla contra la resistència a aquests fàrmacs.