Durant els anys fèrtils, el dolor dels pits està associat a l'arribada de la menstruació o a l'embaràs i la lactància. Però el cert és que, amb l'arribada de la menopausa també pot produir-se aquest dolor que pot arribar a resultar molt molest en el dia a dia.
És important entendre que la menopausa no és un moment concret, sinó un procés gradual que es pot estendre en alguns casos fins a deu anys. L'etapa prèvia es diu perimenopausa i la seva manifestació més típica és la irregularitat dels períodes menstruals. Es parla de menopausa pròpiament dita quan la regla no es produeix durant un any complet. En aquell període de temps, es pot experimentar una varietat de símptomes, des d'acaloraments fins a sequedat vaginal.
El dolor dels pits relacionat amb la perimenopausa és diferent del de la vida fèrtil. En el primer cas és més agut, punxant i de vegades causa una sensació d'ardor. Les causes són els canvis en els nivells dels estrògens i la progesterona, les dues hormones la producció de les quals decau en aquesta etapa de la vida. Els becs|pics en els nivells hormonals poden afectar el teixit mamari, provocant el dolor de sins|pits.
El normal és que s'esvaeixi una vegada que el període desapareix, però en alguns casos pot persistir. El risc de tenir més dolor augmenta si prenen certs medicaments, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (antidepressius), diürètics, o els que s'utilitzen per controlar la pressió arterial. També pot afectar el fet de tenir quistos o fibroadenomes o utilitzar un sostenidor inadequat.
El dolor al pit no té per què significar que la dona pateix problemes importants
Encara que en la major part dels casos aquest dolor no té greus problemes per a la salut, cal estar pendents perquè en alguns casos pot ser signe d'alguna patologia que no estigui directament relacionada amb la menopausa. Per exemple, el càncer de mama pot causar dolor en els sins|pits.
Alguns símptomes preocupants són, a més de dolor, secreció de líquid groguenc o vermellós pel mugró, augment de la mida del pit, enrogiment o canvis en l'aparença del mateix. En qualsevol d'aquests casos és important acudir|anar al metge perquè realitzi una evolució oportuna. És important saber quan i amb quina freqüència es té el dolor, quin tipus és, si és intermitent o en quines circumstàncies empitjora.
Quant al tractament, ha de prescriure'l l'especialista, però si no és especialment important n'hi ha prou amb tractar-lo amb analgèsics. Quant als remeis naturals que poden ajudar a pal·liar les molèsties es troben la ingesta de vitamines del grup B i E, oli d'onagra, omega 6, omega 3 i altres remeis que han demostrat una certa eficàcia com l'acupuntura.