Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert una nova estructura anatòmica del turmell humà amb la identificació d'unes noves fibres, descartades habitualment en les disseccions anatòmiques, que són en realitat un nou lligament a la part lateral del turmell.

Aquests resultats, publicats a la revista científica Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, canvien la comprensió d'aquesta articulació i podrien explicar per què molts esquinços de turmell continuen sent dolorosos fins i tot mesos o anys després de la lesió inicial.

Segons els manuals d'anatomia humana, els lligaments de l'articulació del turmell són unes estructures que es troben agrupades per dos grans complexos lligamentosos: el lligament col·lateral lateral (situat a la part lateral de l'articulació i format per tres lligaments que són independents entre ells) i el lligament col·lateral medial o lligament deltoidal.

En aquest nou estudi científic, els investigadors de la UB han definit una nova estructura anatòmica al turmell: el complex lligamentós fibulotalocalcani lateral (LFTCL, en anglès).

L'equip responsable del descobriment està especialitzat en l'anatomia del sistema musculoesquelètic, i en formen part els professors de la Facultat de Medicina de la UB Jordi Vega, Francisco Malagelada, M. Cristina Manzanares i Miquel Dalmau.

Aquest últim ha explicat que els lligaments laterals de turmell són els que es lesionen més sovint, sobretot a causa dels esquinços de turmell, i, a més, moltes de les persones amb aquesta lesió tenen molèsties que s'allarguen en el temps, i una tendència a tornar-se a fer un nou esquinç que fins ara no s'ha pogut explicar des de la medicina.

"Aquesta falta d'explicació va ser la clau per canviar la manera d'abordar la dissecció dels lligaments, i llavors ens vam adonar que unes fibres de connexió entre lligaments s'eliminaven de manera habitual perquè es pensava que no formaven part del lligament", ha detallat Dalmau.

La dissecció curosa de la càpsula articular del turmell també ha permès identificar per primera vegada el component intraarticular del lligament talofibular anterior.

Segons l'estudi, aquest lligament estaria format per dos fascicles, un superior i un d'inferior, que es troben, respectivament, dins i fora de l'articulació.

"Aquesta troballa ens fa pensar que el comportament després d'una lesió serà similar al d'altres lligaments intraarticulars, com el lligament encreuat anterior del genoll, que no són capaços de cicatritzar per si sols quan es trenquen, cosa que fa que l'articulació quedi inestable i calgui en molts casos una intervenció quirúrgica", ha conclòs Dalmau.