La fibromiàlgia va ser reconeguda l'any 1992 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres organitzacions mèdiques internacionals com una malaltia de reumatisme no articular, que es caracteritza per un quadre de dolor múscul-esquelètic crònic i generalitzat d'origen desconegut, sense que existeixin altres patologies reconegudes.
Les persones que la pateixen veuen reduïda dramàticament la seva qualitat de vida i en el dia d'avui no té cura. El tractament sol consistir en analgèsics, antiinflamatoris, relaxants musculars i antidepressius. Com a complement a aquestes prescripcions, l'ús de les aigües mineromedicinals té una eficàcia reconeguda tant per la FIMT (Federació Internacional de Medicina Termal), com per l'EULAR (Lliga Europea contra el Reumatisme) en el tractament dels símptomes.
En la cura termal per a la fibromiàlgia intervenen l'aigua calenta com a element vehicular, que s'aplica de diferents maneres bé sigui a través de banys, massatges o un altre tipus de tècniques adequades per al tractament d'aquesta patologia. Generalment, les aigües hipertermals, ensulfatades, càlciques, magnèsiques i amb gran varietat d'ions presenten propietats que les doten d'una acció sedant i relaxant.
La seva alta temperatura estimula l'alliberament de les hormones ACTH i cortisol i de la beta endorfina, el que els confereix efectes analgèsics i antiespàstics. També, les riques en sodi i fosfats ajuden a reactivar els receptors colinèrgics i nicotínics, facilitant amb això la transmissió de l'impuls nerviós i millorant diverses patologies degeneratives d'aquest.
Les tècniques com les dutxes circulars, els rajos, les piscines dinàmiques, els vasos de contrast o els banys individuals exerceixen així mateix un important benefici sobre les articulacions de l'organisme. També es poden dur a terme activitats aeròbiques a l'aigua, amb l'ajuda del fisioterapeuta, massatges i sessions de fisioteràpia i peloides (llots que conserven totes les seves propietats i la calor de les aigües), ja que la seva aplicació afavoreix la penetració dels elements propis d'aquestes i manté durant més temps l'acció antiàlgica, és a dir que ajuden a combatre millor el dolor.
Un altre tipus de tractaments indicats per a fibromiàlgia que es duen a terme amb aigües termals són les pindas calentes, que aporten relaxació a les terminacions nervioses, i les tècniques de punts gallet i miofascial, utilitzades en l'anomenat streching back massage, estan indicades específicament per a aquestes malalties que provoquen espasticitat neuromuscular.
Una altra tècnica molt recomanable en aquests casos és l'anomenada estufa natural, que són grutes naturals per les quals surt aigua termal que en evaporar-se permet prendre banys de vapor. Els efectes que produeixen són sedants i relaxants per a la persona que presenta habitualment ansietat o nerviosisme, i és estimulant per a qui habitualment presenta apatia o depressió.