El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) afecta aproximadament el 7% dels nens, amb una probabilitat de dos de cada tres de persistir en l'edat adulta. Aquest trastorn del neurodesenvolupament es caracteritza per dificultats de concentració, més distracció, impulsivitat i hiperactivitat. Avui dia, el TDAH es tracta amb fàrmacs que poden tenir efectes secundaris no desitjats.
Un equip d'experts de la Universitat de Ginebra i els Hospitals Universitaris de Ginebra, a Suïssa, han explorat una nova tècnica anomenada 'neurofeedback', que permet als pacients amb TDAH entrenar la seva atenció, basant-se en la retroalimentació instantània del nivell de la seva activitat cerebral.
L'equip de neurocientífics va descobrir que l'entrenament no només va tenir un efecte positiu en la capacitat de concentració dels pacients, sinó també que la millora de l'atenció estava estretament relacionada amb una resposta millorada del cervell, l'ona P3, que se sap que reflecteix la integració d'informació al cervell, amb amplituds P3 més altes que indiquen una atenció més gran cap als objectius detectats. Els resultats s'han publicat a la revista Clinical Neurophysiology.
El neurofeedback és un tipus d'intervenció neurocognitiva basada en l'entrenament de senyals cerebrals en temps real. Utilitzant un electroencefalograma (EEG) amb 64 sensors, els científics capturen l'activitat elèctrica de les neurones corticals i enfoquen la seva anàlisi en el ritme alfa espontani (amb freqüència al voltant de 10 hz), acoblant la seva fluctuació d'amplitud a un videojoc que els pacients poden controlar amb el poder de la seva atenció.
"L'objectiu del neurofeedback és conscienciar els pacients dels moments en què ja no estan atents. Amb la pràctica, les xarxes cerebrals aprenen a reduir els lapses d'atenció a través de la neuroplasticitat", explica Tomas Ros, investigador del Departament de Neurociències Bàsiques de Facultat de Medicina UNIGE i en el Centre d'Imatge Biomèdica (CIBM).
Per fer això, l'EEG del pacient es connecta a una computadora que mostra la imatge d'un transbordador espacial. Quan el pacient es troba en un estat cerebral atent (ritme alfa sota), això fa que el transbordador espacial avanci. Però tan aviat com el pacient es distreu o perd l'atenció (ritme alfa alt), això atura instantàniament el moviment del transbordador espacial. Davant de la parada del transbordador espacial, el pacient s'adona que ja no estava fent atenció i torna a concentrar-se per reiniciar el transbordador.
El nuerofeedback obre noves esperances per a les persones amb TDAH
Per mesurar els efectes de l'entrenament amb neurofeedback, l'equip de Ginebra va administrar una prova d'atenció a 25 adults amb TDAH i 22 adults neurotípics. Els resultats van mostrar que, a l'inici de l'estudi, els pacients amb TDAH van cometre més errors i van tenir un temps de reacció més variable que els participants de control, en línia amb una firma d'atenció deficient. Després de 30 minuts d'entrenament amb neurofeedback, els participants van tornar a realitzar la prova d'atenció.
"La primera troballa va ser que es van millorar la detecció d'estímuls i la variabilitat de la resposta, la qual cosa indica una millora de l'atenció", diuen els experts. "Però el que més ens va interessar va ser l'impacte de l'entrenament de neurofeedback en el component P3, que prèviament s'ha demostrat que es redueix en el TDAH i està directament relacionat amb el processament neurocognitiu de l'estímul".
Com més gran sigui l'amplitud del P3, més eficient serà el processament de l'estímul i més precisa serà la resposta a la tasca d'atenció. "L'amplitud del P3 va augmentar significativament després de l'entrenament de neurofeedback i es va associar directament amb una reducció en el nombre d'errors comesos pels pacients", informa Tomas Ros.