L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha ingressat aquest dilluns a l'Hospital de Sant Pau a causa d'un ictus isquèmic, provocat per l'obstrucció d'una artèria cerebral. El centre hospitalari ha comunicat que se li ha practicat un tractament endovascular per eliminar l'obstrucció. Inicialment, l'expresident s'havia dirigit a l'Hospital de Barcelona per una indisposició, però l'han traslladat fins a l'Hospital de Sant Pau en veure que tenia una "alteració del llenguatge aguda", on se li ha detectat aquest accident vascular cerebral isquèmic té lloc quan es redueix o s'interromp la circulació de la sang a una part del cervell, causant que el teixit cerebral no rebi oxigen.

🔴 Actualització: Jordi Pujol ja està despert i ha recuperat part de l'afectació inicial per l'ictus
 

Cal diferenciar entre un ictus isquèmic —que bloqueja una artèria— i un ictus hemorràgic —que deriva del trencament d'un vas sanguini al cervell i provoca una hemorràgia—. Així doncs, els símptomes principals d'un ictus isquèmic són la dificultat per parlar i articular les paraules; confusió; paràlisi de la cara, braç o cama o entumiment d'aquestes parts; problemes de visió; dificultats per caminar i mantenir-se dret o un mal de cap agut que també pot generar mareigs que poden derivar en la pèrdua d'equilibri o de coordinació.

L'ictus isquèmic és l'accident vascular cerebral més freqüent. Els vasos sanguinis queden bloquejats o bé s'estrenyen i hi ha una reducció considerable del flux sanguini. Els motius d'aquest bloqueig dels vasos sanguinis acostumen a ser l'acumulació de greix o altres coàguls sanguinis que es desplacen per la sang fins a arribar als vasos sanguinis del cervell, donant peu a la isquèmia.

Factors de risc

Hi ha diversos factors a tenir en compte que poden contribuir a incrementar el risc de patir un ictus. Entre els vinculats amb l'estil de vida, hi ha el sedentarisme, el sobrepès, ser fumador o el consum excessiu d'alcohol, entre altres. En el cas de pacients que pateixen altres afeccions, el risc també és més elevat, especialment aquells que tenen diabetis, hipertensió arterial, colesterol alt, altres malalties cardiovasculars (insuficiència cardíaca, arrítmia...) o antecedents familiars. A tot plegat cal sumar l'edat (el risc és més alt a partir dels 60 anys).

Diagnòstic

Hi ha diverses maneres de detectar un accident vascular cerebral isquèmic. Les principals proves que es realitzen als centres mèdics són els exàmens físics i neurològics (que inclouen la revisió de la pressió arterial o del pols), una ressonància magnètica (permet tenir una vista del cervell i veure si hi ha afectació al teixit cerebral o bé hemorràgia cerebral), una tomografia computada o un ecocardiograma (ajuda a detectar si hi ha alteracions del pols i si hi ha coàguls al cor). Com que la situació és d'emergència i es requereix una actuació ràpida, el tractament juga un paper fonamental. L'objectiu és que el flux sanguini es normalitzi i, per fer-ho, hi ha diverses opcions:

  • Fàrmacs intravenosos d'emergència: Hi ha medicaments que són capaços de dissoldre i eliminar el coàgul que ha causat la isquèmia.
  • Injecció intravenosa d'una proteïna que contribueix a la dissolució dels coàguls. És aconsellable que s'administri en el període de les tres primeres hores des de la detecció.
  • Fàrmacs que s'administren directament al cervell: S'introdueix un catèter a través d'una artèria de l'engonal, que condueix fins al cervell per poder administrar el medicament que elimini el coàgul. És un dels tractaments endovasculars possibles.
  • Extracció del coàgul amb un dispositiu connectat al catèter que s'endinsa mitjançant una artèria de l'engonal.