Una nova investigació ha trobat que les soques resistents als antibiòtics de 'Klebsiella pneumoniae', un patogen oportunista que pot causar infeccions respiratòries i del corrent sanguini en els éssers humans, s'estan propagant a través dels hospitals a Europa, segons publiquen els seus autors aquest dilluns a la revista Nature Microbiology.

Es tracta d'un projecte europeu multicèntric amb participació espanyola, European Survey of Carbapenemase-Producing Enterobacteriaceae (EuSCAPE), que ha estudiat el problema sanitari que suposa la disseminació d'aquest bacteri, que causa nombroses infeccions nosocomials (les adquirides en un centre sanitari) a causa de la seva resistència als antibiòtics carbapenémicos, una de les famílies d'antibiòtics considerades d'última línia terapèutica. Una de les conclusions del treball és que la propensió del bacteri a disseminar-se en entorns hospitalaris es relaciona amb el grau de resistència als antibiòtics.

En aquesta investigació, en la qual han participat els científics espanyols Jesús Oteo, coordinador a Espanya del projecte europeu, i Belén Aracil, del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), s'ha analitzat informació epidemiològica i seqüències genòmiques de 1.717 soques d'aquest bacteri, 944 resistents i 773 de sensibles als carbapenèmics. Han participat 244 hospitals de 32 països europeus, 20 d'ells centres espanyols de diferents comunitats autònomes, sota la direcció del Centre de Vigilància de Patògens Genòmics, situat a Cambridge (Regne Unit). Es tracta de la més gran del seu tipus i és el primer pas cap a una vigilància constant dels bacteris resistents al carbapenem a Europa.

L'objectiu era millorar el coneixement de les vies de disseminació de bacteris amb resistència a múltiples antibiòtics per adequar les intervencions de salut pública dirigides al seu control. Oteo explica que les multiresistències a antibiòtics "limiten molt les alternatives terapèutiques, amb casos en els quals fins i tot no hi ha opció de tractament antibiòtic. 'K. Pneumoniae' és un paradigma d'aquest problema", assenyala.

L'estudi demostra que l'adquisició de carbapenemasses (enzims que produeix el bacteri per destruir els antibiòtics carbapenèmics) és la causa principal de la resistència a aquests antibiòtics en 'K. pneumoniae', i que la seva dispersió a Europa es deu principalment a quatre grups clonals d'aquesta espècie. Els autors assenyalen que la propensió del bacteri a disseminar-se en ambients hospitalaris està directament relacionada amb el grau de resistència i que els aïllaments productors de carbapenemasses mostren una taxa de transmissió més important.

Els autors consideren que els casos de disseminació de 'K. pneumoniae' resistent a múltiples antibiòtics estan definits per l'expansió d'un petit nombre de clons de l'aquesta bacteri productors de carbapenemasses (clons d'alt risc), que es propaguen principalment per rutes de transmissió nosocomial als hospitals i que l'ús d'antibiòtics actua com un factor modificador de la capacitat de transmissió del bacteri. A més, recomanen que les accions de salut pública vagin encaminades a una vigilància més important mitjançant anàlisi de genòmica bacteriana, i que se centrin en l'estudi de l'expansió d'aquests clons d'alt risc en els primers moments d'una incipient epidèmia.

Oteo recorda que hi ha més estudis similars, però que aquest inclou la selecció més gran fins al moment de seqüències genòmiques de 'K. Pneumoniae', i de comparació amb casos control. Respecte a la participació espanyola en el projecte, ha afegit que els 20 hospitals nacionals han aportat gran part de les soques resistents estudiats, i que el treball pot obrir noves portes al maneig de les multiresistències antibiòtiques.

S'estima que 341 morts a Europa van ser causades per 'K. Pneumoniae' resistent a antibiòtics carbapenémicos el 2007; per a 2015, el nombre de morts s'havia multiplicat per sis, fins a les 2.094. L'alt nombre de morts es deu al fet que una vegada que els carbapenèmics ja no són eficaços contra els bacteris resistents als antibiòtics, queden poques opcions. Els nadons, els ancians i les persones inmunocompromesos estan especialment en risc.

A la salut pública el preocupa la recent aparició d'un petit nombre de clons d'"alt risc" que en porten un o més gens de carbapenemassa, que s'han disseminat ràpidament. Es pensa que l'ús intensiu d'antibiòtics als hospitals afavoreix la propagació d'aquests bacteris altament resistents, que superen a altres soques que són més fàcils de tractar amb antibiòtics.

Per què hi ha resistència als antibiòtics?

La doctora Sophia David, primera autora de l'estudi, amb base en el Centre de Vigilància de Patògens Genòmics, explica que "l'enfocament d''One Health' a la resistència als antibiòtics se centra en la propagació de patògens a través dels éssers humans, els animals i el medi ambient, inclosos els hospitals. Però en el cas de 'Klebsiella pneumoniae' resistent a carbapenèmics, les nostres troballes impliquen que els hospitals són el facilitador clau de la transmissió".

"Més de la meitat de les mostres que porten un gen de carbapenemassa estaven estretament relacionades amb altres recollides al mateix hospital, el que suggereix que els bacteris s'estan propagant des de persona a persona principalment dins dels hospitals", adverteix.

Les mostres de bacteris resistents als antibiòtics també tenien moltes més probabilitats d'estar estretament relacionades amb les mostres d'un hospital diferent al mateix país que a tots els països, el que suggereix que els sistemes nacionals de salut juguen un paper important en la propagació d'aquests bacteris resistents als antibiòtics.

Malgrat la clara amenaça que representa la 'K. Pneumoniae' el control d'infeccions més efectiu als hospitals, inclosa la consideració de com es mouen els pacients entre els hospitals i les intervencions d'higiene, tindrà un impacte.

El professor Hajo Grundmann, coautor i cap de l'Institut de Prevenció d'Infeccions i Higiene Hospitalària en el Centre Mèdic de la Universitat de Friburg, admet que són "optimistes que amb una bona higiene hospitalària, que inclou la identificació primerenca i l'aïllament dels pacients portadors de bacteris, no només podem retardar la propagació d'aquests patògens, sinó també controlar-los amb èxit".

"Aquesta investigació –prossegueix– emfatitza la importància del control d'infeccions i la vigilància genòmica en curs dels bacteris resistents als antibiòtics per assegurar-nos de detectar noves soques resistents de manera primerenca i actuar per combatre la propagació de resistència als antibiòtics".

Actualment s'està planificant la segona enquesta de la família de bacteris 'Enterobacteriaceae' als hospitals d'Europa. Les dades generades estan disponibles a través de MicroReact, una eina basada en internet i disponible al públic desenvolupada pel Centre de Vigilància de Patògens Genòmics, que ajudarà els investigadors i sistemes de salut a traçar la propagació de la resistència als antibiòtics en patògens com 'K. Pneumoniae' i monitorarà com estan evolucionant.

Finalment, el professor David Aanensen, coautor i director del Centre de Vigilància de Patògens Genòmics, adverteix que "la vigilància genòmica serà clau per abordar les noves races de soques de patògens resistents als antibiòtics que aquest estudi ha identificat. Actualment, les noves soques estan evolucionant gairebé tan ràpid com puguem seqüenciar-los".