Els hospitals de gestió mixta de la Comunitat de Madrid presenten temps d'espera molt per sota de la mitjana madrilenya i nacional i contribueixen a alleujar la pressió assistencial del conjunt del sistema, segons les dades oficials del Servei Madrileny de Salut (Sermas).
Els hospitals de la Comunitat de Madrid amb menys temps d'espera per a intervencions quirúrgiques comparteixen un mateix model de gestió: el de col·laboració publicoprivada. Segons les últimes dades oficials del Servei Madrileny de Salut (Sermas) corresponents al mes d'abril, els quatre centres amb millors registres en aquest indicador -l'Hospital Universitari General de Villalba (13,97 dies), l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos (17,76 dies), la Fundació Jiménez Díaz (23,10 dies), i l'Hospital Universitari Infanta Elena (25,78 dies)- operen sota aquesta fórmula de concessió administrativa.
Els temps d'espera d'aquests hospitals no només contrasten amb la demora mitjana nacional per a operacions, que segons dades del SISLE (Sistema de Llistes d'Espera) puja a 126 dies, sinó també amb la mitjana madrilenya, que a l'abril es va situar a 52,29 dies, segons el Sermas. Una diferència sostinguda en el temps, ja que aquests hospitals fa anys que se situen entre els primers llocs en els rànquings de menor demora quirúrgica.
La diferència és especialment significativa, fins i tot en especialitats que, a nivell nacional, registren els endarreriments més grans, com Cirurgia Plàstica, Neurocirurgia i Angiologia-Cirurgia Vascular, amb una mitjana d'espera de 258, 191 i 149 dies, respectivament.
Destaca el cas de la Fundació Jiménez Díaz, hospital publicoprivat de gran complexitat, que malgrat gestionar una elevada pressió assistencial, presenta uns temps d'espera considerablement reduïts per a aquestes especialitats: 20,96 dies a Cirurgia Plàstica i Reparadora; 12,75 dies a Neurocirurgia, i 16,1 dies a Angiologia i Cirurgia Vascular. En termes d'activitat, aquest centre només el 2024 va realitzar 34.678 intervencions quirúrgiques, consolidant-se com un dels hospitals amb més capacitat assistencial de la regió.
Recursos
El model mixt, implantat a Madrid des del 2012 a alguns hospitals, implica que l'administració sanitària manté la titularitat i el finançament del servei, mentre que la gestió dels recursos humans i materials recau en una empresa concessionària. Un sistema de col·laboració que, segons les dades que dóna, reporta més agilitat en la gestió, una planificació més flexible i un ús més eficient dels recursos, cosa que repercuteix directament en la reducció de llistes d'espera. Segons el darrer informe del SISLE, amb dades al tancament del 2024, Madrid presenta la menor demora mitjana per a intervencions quirúrgiques de tot el territori nacional.
Tot i els resultats, aquest model de concessió sanitària genera posicions trobades. La CAM sosté que el fet que aquests hospitals assumeixin l'atenció integral d'una part de la població madrilenya suposa, a la pràctica, una descongestió per a la resta dels centres de gestió directa del Sermas i té un efecte indirecte en la reducció de llistes d'espera en altres hospitals públics, ja que es distribueix millor la càrrega assistencial.
Permet, a més, que alguns pacients d'altres centres es derivin puntualment a aquests hospitals per a intervencions concretes, mitjançant convenis i acords gestionats per la Conselleria de Sanitat, especialment en períodes d'alta demanda. L‟existència d‟indicadors de qualitat i control per part del Sermas, que s‟auditen periòdicament garanteixen la prestació adequada del servei
El 2023, els cinc principals hospitals públics de gestió privada van absorbir 226.000 cites de pacients adscrits a altres centres, segons el balanç del Servei Madrileny de Salut.Aquest trasllat de pacients va permetre als set hospitals públics més grans reduir la seva pressió assistencial en 165.000 primeres consultes, cosa que va representar el 60% de les d'aquest tipus al sistema. Aquest flux de pacients va tenir un impacte significatiu en la reducció de les llistes despera quirúrgica i en la disminució de la demora mitjana en altres hospitals públics. Per exemple, l'Hospital Universitari La Paz va reduir la pressió assistencial en gairebé 49.000 cites; l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, al voltant de 32.000; i l'Hospital Universitari Severo Ochoa i l'Hospital Universitari 12 d'octubre, a gairebé 25.000.