País Basc, València, Salamanca i altres comunitats han començat a prohibir i l'ús de mascareta de roba als hospitals i centres de salut. Alguns experts haurien assegurat a El Independiente que seria una decisió encertada ja que aquests espais són d'alt risc de contagi i moltes d'aquestes mascaretes no compleixen els requisits necessaris de protecció. 

Entres les comunitats que estan estudiant ara la petició, segons ressalta el mateix digital, són La Rioja o Canàries que demana una norma més genèrica per la que sigui obligatori "portar una mascareta homologada en centres sanitaris". Altres com Catalunya encara no s'ho han plantejat de manera ferma. 

L'auge de les mascaretes de tela

A l'inici de la pandèmia, que les mascaretes escassejaven tant a les farmàcies com en qualsevol lloc susceptible de vendre'n, moltes empreses i mascaretes de roba van proliferar entre els usuaris i van convertir-se en la millor opció per mirar de protegir i protegir-se del virus. Tot i que, en molts casos, no estaven homologades. 

mascaretes colors unsplash

Mascaretes de roba / Unsplash

Les mascaretes podrien donar immunitat?

Les mascaretes podrien donar, inadvertidament, immunitat fent que s'emmalalteixi menys pel virus, segons han publicat diversos acadèmics en una revista mèdica. Fa uns dies, el diari britànic The Telegraph, es feia ressò d'un article publicat a la New England Journal of Medicine que insistia en aquesta teoria no provada, tot i que prometedora, que l'ús de mascaretes podria ajudar a reduir la gravetat del virus i assegurar que una part important de les noves infeccions siguin asimptomàtiques. 

L'article detalla que hi ha una evidència creixent que la quantitat de virus a què una persona està exposada al començament de la infecció, la "dosi infecciosa" pot determinar la gravetat de la seva malaltia.

De fet, un estudi publicat a The Lancet el mes passat va trobar que la "càrrega viral en el moment del diagnòstic" era un "predictor independent de mortalitat" en pacients hospitalaris. Per tant, l'ús de les mascaretes podria reduir la dosi infecciosa a la qual està exposada una persona i per tant l'impacte de la malaltia pel seu filtratge. 

Què és el coronavirus prolongat?

El coronavirus ja ha infectat a més de 34,2 milions de persones a tot el món. Malgrat que ara se'n saben més coses, encara se'n desconeixen moltes afectacions. Cada vegada són més els experts i supervivents que veuen cada vegada més un impacte més llarg del coronavirus, amb més temps de recuperació.

De fet, un estudi publicat el 20 d'agost va trobar que tres quartes parts dels pacients amb coronavirus ingressats a l'hospital encara pateixin símptomes fins a tres mesos després, segons recull el diari britànic The Independent. Alguns fins i tot no podien fer tasques com rentar-se, vestir-se o tornar a la feina. Sense anar més lluny, un estudi del dia 7 de setembre al que també fa referència el diari, exposava que unes 60.000 persones del Regne Unit han estat patint de coronavirus prolongat durant més de tres mesos. 

El coronavirus prolongat o de llarg termini no és ben bé un terme mèdic oficial però sí que el fan servir aquells pacients que tenen de manera prolongada o que pateixen els símptomes més enllà de dues setmanes. Entre aquests hi ha fatiga, dificultat respiratoria, dolors musculars, mal a les articulacions, confusió mental, pèrdua de memòria o falta de concentració, segons recull l'entitat nord-americana Mayo Clinic. Tot i que no es creu que siguin contagioses sí que pateixen els efectes durant mesos.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat