A finals dels anys 70, el ballarí romanès Juliu Hovarth va patir una lesió que el va mantenir apartat de la seva professió durant algun temps. Amb l'objectiu de recuperar-se el millor possible, va crear un mètode que combinava elements de diferents disciplines, com la gimnàstica esportiva, el taitxí, la natació, la dansa i el ioga, i el va posar per nom gyrotonic.

Els resultats de l'aplicació del mètode al seu propi cos van ser sorprenents, així que es va decidir a impartir-lo a més persones per la seva capacitat d'oferir una resposta integral. Des d'aleshores, ha anat a poc a poc estenent-se en altres països i, a dia d'avui, és una de les disciplines que gaudeix d'un auge més gran entre aquells que volen posar-se en forma i tractar-se les lesions, dolors d'esquena i altres tipus de molèsties per les quals l'exercici físic és fonamental com a teràpia.

El mètode té una peculiaritat i és que utilitza un equipament especial. Tal com passa amb el pilates i les seves politges, el gyrotonic utilitza un màquina anomenada Pulley Tower, que consisteix en uns plats giratoris que s'assenten sobre una estructura i que contenen un sistema de politges, cordes i contrapesos amb què es realitzen els diferents exercicis.

L'objectiu és exercitar tota la musculatura del cos, però sense fer moviments massa bruscs que poguessin causar danys a les articulacions i els músculs. Generalment s'utilitza per realitzar moviments de tipus circular, ondulatoris o en espiral. La sensació que provoca és com si s'estigués fent activitat física dins de l'aigua.

Encara que al principi estava molt indicat per a persones que necessitaven recuperar-se d'algun tipus de lesió, pel baix impacte dels seus moviments, el cert és que avui dia l'utilitzen tota mena de persones. Des d'aquelles que volen posar-se en forma però no desitgen realitzar una activitat massa brusca, a aquells que pateixen determinades patologies de forma crònica, com mals d'esquena o contractures. Els resultats són molt positius, ja que es treballen la major part dels músculs del cos. Els experts asseguren que, sobretot, està indicat per millorar en tres aspectes: la resistència, la força i la flexibilitat.

Normalment les classes de gyrotonic duren al voltant d'una hora i s'inicien amb un escalfament previ, que segueix una sèrie d'exercicis per estirar els músculs, sempre utilitzant la plataforma que desenvolupa el mètode. Un dels grans objectius d'aquesta disciplina és enfortir la musculatura de l'esquena i l'espina dorsal, per la qual cosa bona part d'aquest preescalfament se centra en aquesta part.

A mesura que transcorren els minuts, la intensitat de la classe va pujant, així com els girs i les espirals, perquè comencin a treballar la resta de músculs del cos. Quan s'arriba a la màxima intensitat, es torna de manera progressiva a reduir la càrrega de l'exercici, però d'una forma interrompuda per no fer patir de més a les articulacions i que la musculatura es relaxi.

Els qui ho practiquen diuen que els resultats són bastant immediats i que en sis mesos d'activitat es poden observar canvis molt notables. Tot i així, sobretot en el cas de lesió, el més aconsellables sempre és consultar primer amb l'especialista perquè aconselli el procediment més adequat.