Durant el transcurs de l'últim Congrés del Col·legi Europeu de Neuropsicofarmacologia s'ha presentat un estudi pilot que revela que la depressió pot predir-se amb una precisió del 90% si s'analitza la freqüència cardíaca d'una persona durant 24 hores.
Aquesta nova troballa, a la qual li queda molta investigació addicional per davant, pot resultar molt útil per al diagnòstic de la depressió i el desenvolupament dels tractaments més adequats.
Freqüència cardíaca i ketamina
Recentment, als Estats Units es va aprovar l'ús de ketamina com a tractament per a determinats patiments de depressió. La raó no és cap altra que estudis previs han demostrat que pacients amb depressió severa han patit una ràpida millora dels símptomes després de rebre ketamina administrada per un metge.
Així mateix, l'eficàcia de la ketamina està servint perquè tinguin lloc noves investigacions que explorin maneres de detectar la depressió. I un d'aquests mètodes implica estudiar la freqüència cardíaca.
Monitor de freqüència cardíaca
Des de l'equip d'investigació alemany que ha dut a terme l'estudi citat en l'inici, reconeixen que sabien que existia alguna vinculació entre la freqüència i els trastorns psiquiàtrics, però que no coneixien de què es tractava i, encara més, si tindria o no alguna rellevància mèdica.
En paraules de Carmen Schiweck, la responsable del grup de científics, "Durant el passat, els investigadors havien demostrat que els pacients deprimits tenien freqüències cardíaques consistentment més altes i una variabilitat de la freqüència cardíaca més baixa. Però a causa del temps per tractar la depressió, havia estat difícil fer un seguiment i relacionar qualsevol millora amb la freqüència cardíaca. Però quan ens vam adonar que la ketamina condueix a una millora ràpida de l'estat d'ànim, vam saber que podríem utilitzar-la per comprendre el vincle entre la depressió i la freqüència cardíaca".
L'estudi
Els investigadors van utilitzar la ràpida eficàcia de la ketamina per avaluar la relació entre la freqüència cardíaca i la depressió. Per a això, van reclutar 16 persones amb trastorn depressiu major resistent al tractament i a 16 persones sanes perquè actuessin com a grup de control. Als participants se'ls va mesurar la freqüència cardíaca durant 4 dies i 3 nits. La meitat dels participants amb depressió van rebre ketamina, mentre que l'altra meitat va rebre un placebo.
Els resultats van ser clars. Van descobrir que les persones amb depressió tenien tant una freqüència cardíaca inicial més alta com una variació de freqüència cardíaca més baixa, tal com esperaven. Els científics van comprovar que els pacients deprimits tenien una freqüència cardíaca que era aproximadament de 10 a 15 batecs per minut més alta que en els del grup de control.
Després del tractament, van tornar a mesurar la freqüència cardíaca i van descobrir que tant la freqüència com la fluctuació de la freqüència cardíaca dels pacients prèviament deprimits havien canviat per apropar-se més a les dels del grup de control.
Dona deprimida
Segons l'opinió dels autors, el seu estudi pilot suggereix que amb només mesurar la freqüència cardíaca durant 24 hores, poden saber amb un 90% de precisió si una persona està deprimida o no. Els investigadors també van trobar que la freqüència cardíaca dels participants amb depressió es va mantenir elevada durant la nit, quan en general es redueix. A més, aquells amb freqüències cardíaques en repòs més altes van respondre millor al tractament amb ketamina.
Això podria significar que el diagnòstic i el tractament podrien ser d'ajuda mitjançant l'anàlisi de la freqüència cardíaca de qualsevol persona que presenti símptomes de depressió. Finalment, encara que la investigació és prometedora, els autors de l'estudi adverteixen que encara es troba en les seves primeres etapes i que necessita més desenvolupament fent un seguiment dels pacients deprimit. D'aquesta manera podrien confirmar si els canvis que es veuen es poden utilitzar com un sistema d'alerta primerenca.