La temperatura per si sola no determina la gravetat d'una infecció. La Dra. Ailin María Torrieri, pediatre de l'Hospital Universitari Dexeus, explica quins senyals han de preocupar els pares i quins mites convé desterrar.
La xifra del termòmetre no ho diu tot
La febre és un dels motius que més preocupa les famílies, especialment quan el termòmetre assoleix temperatures elevades. No obstant això, segons explica la Dra. Ailin María Torrieri, pediatre de l'Hospital Universitari Dexeus, la xifra s'ha d'interpretar sempre en el context de l'estat general del nen.
"El número del termòmetre és només una dada més; el que de veritat orienta sobre la gravetat és l'aspecte general del nen", assenyala l'especialista. Per això, cal observar si està actiu o decaigut, si respon i connecta amb el seu entorn, si respira amb normalitat, manté un bon color i continua bevent i orinant amb normalitat.
De fet, un nen amb 39 °C que juga, somriu i beu pot generar menys preocupació que un altre amb 38 °C que està molt decaigut o presenta dificultat respiratòria. "La xifra del termòmetre mai substitueix l'exploració clínica", recorda la pediatra.
Com més alta és la febre, més gran és la gravetat?
És un dels principals mites sobre la febre infantil. Una temperatura elevada no permet determinar per si sola la gravetat d'una infecció. Un nen pot assolir els 40 °C a causa d'una infecció vírica i trobar-se relativament bé, mentre que un altre amb una temperatura més baixa pot presentar signes que requereixin atenció mèdica.
La febre, a més, és una resposta regulada per l'organisme. El cos eleva la temperatura com a part de la seva resposta davant d'una infecció i, en aquest context, "no causa dany cerebral per si mateixa", explica la Dra. Torrieri.
L'especialista diferencia la febre de la hipertèrmia, com la que pot produir-se en un cop de calor. En aquest últim cas, l'organisme perd el control de la temperatura, que pot augmentar de manera perillosa, i sí que existeix risc de dany orgànic.
L'objectiu dels antitèrmics: que el nen es trobi millor
Un altre error freqüent consisteix a intentar que la temperatura torni necessàriament als 36-37 °C. No obstant això, l'objectiu de tractar la febre no és perseguir una determinada xifra, sinó alleujar el malestar del nen.
"La febre és un mecanisme de defensa, no una malaltia en si mateixa", apunta la pediatra. Si el nen té febre, però està còmode, juga i menja amb normalitat, no és necessari administrar un antitèrmic únicament per la temperatura.
Quan hi ha malestar, dolor o irritabilitat, es poden utilitzar paracetamol o ibuprofèn, sempre correctament dosificats segons el pes. En canvi, alternar ambdós medicaments de forma rutinària no està recomanat, ja que no hi ha un benefici clínic clar i augmenta el risc de cometre errors amb les dosis.
Draps freds, banys i abrigar el nen: funcionen?
Algunes pràctiques tradicionals tampoc són necessàries. Els banys o draps d'aigua freda poden provocar calfreds i augmentar el malestar. L'ús d'alcohol per intentar baixar la temperatura no està recomanat.
Tampoc és convenient abrigar excessivament el nen per intentar que "suï". Al contrari, la recomanació és alleugerir la roba per facilitar que l'organisme pugui alliberar calor.
Els senyals que han de fer saltar les alarmes
Més enllà de la temperatura, hi ha determinats símptomes que requereixen una valoració mèdica. Entre ells es troben un decaïment intens o dificultat per despertar-se, problemes per respirar, mala coloració o pell tacada, rebuig persistent de líquids o signes de deshidratació.
També són senyals d'alarma les convulsions, un plor feble o especialment agut, una fontanel·la bombada en nadons o l'aparició de taques a la pell que no desapareixen en pressionar-les amb un got.
Així mateix, la febre que es prolonga durant més de quatre o cinc dies sense una causa clara ha de ser valorada per un professional.
Menors de tres mesos: una situació especial
L'edat és especialment important quan es tracta de febre. En els nadons menors de tres mesos, una temperatura elevada requereix valoració mèdica encara que aparentment el petit es trobi bé.
En aquesta etapa, el sistema immunitari encara és immadur i hi ha un risc més elevat d'infeccions bacterianes greus. A més, els nadons petits poden presentar una infecció important sense mostrar signes evidents d'alarma.
Per aquest motiu, l'avaluació del lactant febril menor de tres mesos es basa en protocols específics que tenen en compte la seva edat exacta i altres factors de risc, a més de recórrer, quan correspon, a proves complementàries.
Que baixi la febre no sempre significa que el problema hagi acabat
També és important no confondre la desaparició temporal de la febre amb la resolució de la malaltia. Un antitèrmic pot fer que la temperatura baixi, però el que realment ha de tranquil·litzar els pares és que el nen recuperi el seu comportament habitual.
"El que de veritat tranquil·litza és que el nen recuperi el seu comportament habitual: que jugui, que begui, que estigui reactiu", explica la Dra. Torrieri. Si continua excessivament somnolent, presenta dificultat per respirar, rebutja líquids o costa despertar-lo, s'ha de consultar encara que ja no tingui febre.
Tres mites que convé desterrar
La Dra. Torrieri resumeix tres de les creences més esteses sobre la febre infantil: que com més alta és la febre, més gran és la gravetat; que una febre no tractada pot "cremar" el cervell; i que alternar diversos antitèrmics és més eficaç o segur que utilitzar-ne un correctament dosificat.
La clau, per tant, no està únicament a mirar el termòmetre, sinó a observar el nen en conjunt. L'estat general, la seva capacitat per relacionar-se, respirar, beure i mantenir-se actiu són dades fonamentals per valorar com evoluciona i decidir quan és necessari consultar amb un professional.