Tal dia com avui de l'any 1813, a Cadis, moria el militar, polític i historiador Antoni de Capmany i Surís, la figura més representativa de la Il·lustració a Catalunya i el darrer defensor dels gremis artesans de Barcelona. Capmany, nascut el 1742 a Barcelona, era descendent d'una família de tradició jurista i de passat austriacista que, després de la desfeta de 1714, s'havia adaptat a les noves circumstàncies. El seu avi, Jeroni, havia estat clavari de Girona durant la Revolució austriacista (1705-1714). I, en canvi, el seu pare, també anomenat Jeroni, havia estat comptador de l'Ajuntament borbònic de Barcelona durant la segona meitat del segle XVIII.
Capmany, com la majoria dels cadells de les famílies austriacistes que es volien congraciar amb el nou règim, va haver de servir a l'exèrcit espanyol. Després d'una breu carrera al Regiment de Dragons, va retornar a la vida civil i es va dedicar, en cos i ànima, a la seva passió: la investigació historiogràfica. Capmany recolliria la tradició familiar de defensa del sistema de gremis d'origen medieval —en aquell moment, greument amenaçats per una generació de fabricants moderns i per les polítiques econòmiques del règim borbònic— i en defensaria la pervivència. Seria el darrer defensor d'un sistema que acabaria enfonsant-se durant aquells anys.
Capmany també va tenir una carrera política a l'administració del règim borbònic. Va ser nomenat secretari de Pablo de Olavide, comissionat pel rei Carles III per a la colonització dels deserts d'Andalusia —les Nuevas Poblaciones— i va participar activament en el desplegament del projecte (1767). I quan els colons originaris de Baviera es van retirar de la colonització de Sierra Morena (per inadaptació al clima), Capmany els va substituir per famílies jornaleres (pagesos sense terra) procedents de les comarques de Lleida i d'Alacant. Els viatgers que durant aquells anys transitarien per Sierra Morena deixarien escrit que les dones de Linares "es vestien a la catalana".