Barcelona acull aquesta setmana el 9è Congrés Internacional de Pacients OAFI, un punt de trobada per a experts, professionals sanitaris i pacients amb dolor crònic, amb l’objectiu de debatre i difondre les últimes novetats sobre el maneig del tabaquisme i la seva relació amb la salut de les articulacions i els ossos. L’esdeveniment, organitzat per la Fundación OAFI, se celebra els dies 22 i 23 d’octubre i compta amb un programa extens que combina ponències científiques, testimonis de pacients i espais de debat sobre política sanitària i regulació del tabac.

En el context espanyol, on més de nou milions de persones pateixen dolor crònic, la incidència del tabaquisme és especialment rellevant. Diversos estudis apunten que fumar pot accelerar la pèrdua òssia i augmentar el risc d’osteoporosi i altres patologies reumatològiques. En aquest sentit, el congrés posa el focus en com la reducció del consum de tabac pot contribuir a protegir la salut òssia i articular, així com en el paper de les polítiques de reducció de danys i les alternatives al cigarret convencional.

Segons José Luis Baquero, coordinador de RSC, Relacions Institucionals i Accés de la Fundación OAFI, “tots som conscients del dany del tabac a nivell cardiovascular i pulmonar, però no tant del mal que causa a nivell de l’aparell ossi i locomotor”. En l’àmbit clínic, assegura, “és un factor de risc tant per desenvolupar artrosi i osteoporosi com per controlar la seva evolució”. Per això, afegeix, “no només és important per prevenir la malaltia, sinó també per evitar que progressi: deixar de fumar és clau”.

El rol del pacient i el testimoni com a motor de canvi

Un dels elements distintius del congrés és la participació directa de pacients que expliquen la seva experiència amb el dolor crònic i com el tabaquisme ha afectat la seva qualitat de vida. Aquestes intervencions aporten una perspectiva humana que complementa les presentacions científiques sobre la fisiologia de l’os, l’articulació i el metabolisme associat al consum de tabac.

Baquero ho resumeix així: “El més important és no començar a fumar. És un hàbit addictiu i que inevitablement et fa mal. Però si fumes, el millor que pots fer és deixar-ho. Aquesta és la batalla en què estem immersos”. Recorda, a més, que “l’Organització Mundial de la Salut recomana als països facilitar instruments per ajudar a deixar de fumar”, i que en els casos en què no és possible, “cal intentar reduir el dany; això és el que proposem des d’OAFI”.

Els ponents subratllen que el maneig actiu del tabaquisme en pacients amb dolor crònic no és només una qüestió de prevenció, sinó també de millora de la qualitat de vida i de resposta als tractaments mèdics. Això inclou estratègies de suport a la cessació, l’ús d’alternatives menys nocives i programes de reducció del risc adaptats a cada pacient.

Polítiques de reducció de danys: experiències internacionals

El congrés també s’emmarca en un context global on diversos països ja han començat a aplicar polítiques de reducció de danys amb productes alternatius al tabac, com les bosses de nicotina o els dispositius de vapeig. Països com Suècia, Grècia i Portugal han desenvolupat marcs reguladors que permeten un accés controlat a aquests productes, amb l’objectiu de disminuir el consum de cigarrets convencionals i minimitzar els riscos per a la salut.

“Quan parlem de reduir danys, hem de pensar que el principal dany de la cigarreta tradicional és el fum”, explica Baquero. “L’ideal és suprimir l’hàbit de fumar, però hem de donar alternatives a qui no pot deixar-ho, tant per ell com pel seu entorn”. En aquest sentit, detalla que “tenim alternatives sense fum que no produeixen tant dany, com els cigarrets electrònics, els vapejadors, els pegats o les bosses de nicotina. Tots contenen nicotina, que no és exempta de risc, però almenys no produeixen fum i el dany és molt menor. Per això en diem estratègies de reducció de danys”.

Com a exemple, destaca el cas de Suècia, que considera “el paradigma europeu”. “Allà fa anys que les grans tabacaleres van apostar pel snus, i això ha fet que el consum de cigarrets de combustió caigui enormement i, amb ell, la incidència de malalties associades al tabac”, explica. “A més, a Suècia està més gravat comprar un cigarret de combustió que qualsevol altre producte alternatiu. Així s’afavoreix la transició cap a opcions menys nocives”. També menciona casos similars al Regne Unit o Nova Zelanda, que han establert estratègies basades en la reducció del dany i han aconseguit reduir les taxes de tabaquisme sense recórrer a la prohibició total.

Perspectives i debat: la nova llei antitabac

Els debats del congrés també aborden l’impacte de la nova normativa antitabac que s’està debatent a Espanya, especialment pel que fa als productes alternatius i la seva regulació diferenciada. Per a Baquero, “el projecte actual dona la sensació que tots els elements del tabac estan tallats pel mateix patró, i això és un error. No tot és el mateix ni tot fa el mateix mal”. Recorda que “una revisió de Cochrane, una de les organitzacions independents més respectades, identifica com a eines més efectives per deixar de fumar tant els fàrmacs com els cigarrets electrònics amb nicotina”.

“Cal estar en contra del tabac i, sobretot, evitar-ne l’inici —assegura—, no vull que els meus fills el consumeixin de cap de les maneres. Però a l’hora d’ajudar a deshabituar-se, cal oferir alternatives segures i basades en l’evidència.”

Cap a un enfocament global i integrat

El 9è Congrés Internacional de Pacients OAFI evidencia que la lluita contra el tabaquisme en pacients amb dolor crònic requereix un enfocament multidisciplinari, combinant medicina, nutrició, suport psicològic i regulació efectiva. L’objectiu és clar: millorar la salut òssia i articular, reduir el dolor i minimitzar el risc associat al consum de tabac, tot respectant els criteris de seguretat i protecció dels més vulnerables. Les jornades a Barcelona mostren que el debat científic i clínic pot conviure amb l’experiència dels pacients, i que aquesta interacció ajuda a definir polítiques més ajustades a la realitat i més efectives. La reducció de danys, conclou Baquero, “no és només una qüestió de regulació, sinó també un objectiu clínic i social compartit”.