Uns científics alemanys de la Universitat Goethe de Frankfurt han trobat la possible causa dels estranys trombes cerebrals que han provocat tant les vacunes d'AstraZeneca com de Janssen, que han afectat una persona de cada 100.000 vaccinades. Segons l'anàlisi, que es troba en fase preliminar, aquests trombes els provoca el fet que les cèl·lules interpretin malament les ordres que se'ls dona. 

A diferència de Moderna i Pfizer, les vacunes de Janssen i AstraZeneca utilitzen un sistema d'adenovirus, que consisteix a inocular al pacient el material vacunal en una dosi menor perquè creï els anticossos. En canvi, les altres dues empren un nou sistema, que a través d'un RNA missatger li donen una nova ordre a l'ADN perquè aprengui a desenvolupar els anticossos contra la Covid.

En aquest context, en el cas d'AstraZeneca i Janssen, la càrrega viral que s'envia a les cèl·lules per fabricar les proteïnes del coronavirus i, per tant, generar aquests anticossos són malinterpretades. Això és el que podria generar les coagulacions. 

dosis vacuna covid janssen / EFEDues dosis de la vacuna Janssen / EFE

Flotant pel reg sanguini

En concret, problema és que la proteïna del coronavirus Spike, en lloc de quedar-se enganxada en la membrana, queda flotant pel rec sanguini, el que acaba provocant aquests trombes. "Gairebé tots els casos greus d’infeccions per SARS-CoV-2 (COVID-19) pateixen d’esdeveniments tromboembòlics que posen en perill la vida a causa dels nombrosos virus amb proteïna superficial de Spike al torrent sanguini. Fins i tot els pseudovirus amb proteïna Spike a la superfície causen fortes reaccions inflamatòries en els teixits i les cèl·lules endotelials, cosa que indica el perill d’aquesta proteïna quan està disponible de manera sistèmica", es remarca en l'estudi publicat en la revista científica Research Square.

Amb tot, aquesta revista precisa que es tracta d'un estudi preliminar, és a dir, l'anàlisi encara està en marxa, per la qual cosa els resultats no són definitius. Per això, diversos científics han assegurat aquest dijous que, de moment, es tracta d'una hipòtesi. 

En el cas d'Europa la vacuna d'AstraZeneca es va començar a implementar el febrer, però dos mesos després es va decidir aturar la seva administració perquè es van detectar estranys trombes cerebrals, que van provocar la mort d'una vintena de persones. En el cas d'Espanya, el ministeri de Sanitat ha reconegut aquest dijous que s'han mort quatre persones que havien rebut la primera dosi d'aquest tractament, que en requereix dos. Al detall, s'han detectat una defunció per cada 100.000 persones que han estat inoculades amb aquest medicament.

Principalment, aquestes afecten persones que tenen les plaquetes baixes, menors de 60 anys i, en especial, a dones. Per això, aquesta vacuna es va determinar que s'inoculés a usuaris entre 60 i 69 anys, però quan es va prendre aquesta decisió ja s'havia administrat a prop de dos milions de primeres dosis als treballadors essencials arreu del territori espanyol. La setmana passada, el ministeri de Sanitat va aprovar que els professionals d'aquest sector menors de 60 anys rebessin la segona dosi fos amb Pfizer, una campanya que s'ha iniciat aquest dijous. 

 

Imatge principal: Una dosi de la vacuna d'AstraZeneca / EFE