El dejuni intermitent ha estat l'eina nutricional amb més impacte el 2020 i va camí d'allargar-se també aquest any. Les recerques a Internet s'han multiplicat i des de diversos àmbits s'està estudiant els beneficis d'augmentar el període de dejuni durant el dia i concentrar la ingesta en menys hores del dia.
Recentment, des de la UOC s'ha posat en marxa un estudi que analitzarà quin és l'impacte del dejuni intermitent en dones que han superat la menopausa. El seu nom és «Efectes del dejuni intermitent sobre l'envelliment orgànic en dones postmenopàusiques», es desenvoluparà entre els anys 2021 i 2023, amb la participació d'un centenar de dones reclutades amb la col·laboració del Dr. Guillem Cuatrecasas Cambra, responsable del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de la Clínica Sagrada Família i del centre CPEN.
Segons s'informa des de la Universitat, els objectius de l'estudi són, d'una banda, validar marcadors d'envelliment en el context de la restricció calòrica i, per una altra, determinar si el dejuni intermitent provoca canvis en l'envelliment dels òrgans de dones que han arribat a la menopausa, és a dir, quan es produeix el cessament definitiu de la funció ovàrica. A partir d'aquesta etapa, succeeixen una sèrie de canvis al cos de la dona que afecten la seva qualitat de vida, per exemple, augmenta de manera significativa la incidència de la síndrome metabòlica, s'incrementa el risc cardiovascular, i també s'acceleren els processos relacionats amb l'envelliment.
Els canvis que produeixen el pas per la menopausa són notables en la salut de la dona
Abans que l'estudi comenci, els marcadors que s'utilitzen han estat prèviament validats amb ratolins al laboratori de la Universitat de Leicester. Mitjançant la seva anàlisi, es podrà detectar l'acumulació de cèl·lules velles en diferents òrgans i diferenciar entre teixits vells i joves. "Sense marcadors adequats que mesurin l'envelliment cel·lular en humans, no podem saber si una estratègia antienvelliment funciona. Nosaltres hem descobert una sèrie de marcadors nous que creiem que es corresponen bé amb l'envelliment biològic dels teixits en animals. Ara volem veure si funcionen també en humans i utilitzar-los per mesurar els efectes sobre l'envelliment dels canvis en la dieta, que ja s'ha vist que tenen un efecte positiu en mamífers", explica Salvador Macip, un dels investigadors.
En una primera fase, s'analitzarà el grau d'envelliment dels òrgans de les participants mitjançant marcadors visibles en mostres de sang. Per a l'estudi clínic, les pacients es dividiran en dos grups: el grup de control i el grup d'intervenció, que serà sotmès al dejuni. Totes les pacients faran, durant un any, una dieta equilibrada amb un nombre normal de calories, però baixa en carbohidrats.
A més, el grup d'intervenció farà setze hores seguides de dejuni durant dos dies a la setmana (per exemple, soparan aviat i no tornaran a menjar fins a l'hora del dinar de l'endemà). Durant el període de dejuni, no podran prendre aliments, però se'ls permetrà ingerir líquids com a aigua, cafè o infusions.
A les pacients se'ls extrauran mostres de sang abans de començar l'estudi, sis mesos després de l'inici i, al cap d'un any, quan acabi. A més dels marcadors observables en l'anàlisi de sang, també s'analitzaran altres paràmetres, com marcadors generals de salut i símptomes associats a la fragilitat. Tal com explica Marta Massip, co-investigadora principal, "amb el dejuni s'activen mecanismes reguladors hormonals i l'autofàgia, que és un mecanisme de "neteja" cel·lular mitjançant el qual s'eliminen residus que intervenen en l'envelliment prematur o fins i tot en determinades malalties"
Si l'estudi aporta resultats postius, les dona postmenopàusiques podran gaudir d'una qualitat de vida més gran
Si la hipòtesi dels investigadors és correcta, el dejuni intermitent podria implicar millores en l'envelliment dels teixits i erigir-se com una intervenció relativament simple per millorar la qualitat de vida de les dones en la postmenopausa.