Les morts per coronavirus en països d'Occident sovint ha superat les xifres de l'est, amb dades del maig del 2021. Aquest és un dels fets que Dean T. Jamison i Kin Bing Wub al seu article The East–West Divide in Response to covid-19 (la divisió est-oest en la resposta a la covid-19) publicat a la revista Engineering. La publicació constata les diferències en la resposta entre Occident i Àsia, partint de la base que es pren per Occident a França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Regne Unit, i alguna puntual menció als Estats Units. A l'est, s'hi inclouen quinze països de l'Àsia oriental i Oceania: Austràlia, Brunei, Cambodja, Xina, Indonèsia, Japó, República de Corea, Laos, Malàisia, Myanmar, Nova Zelanda, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam.
La publicació del genoma del virus el dia 10 de gener del 2020 va proporcionar informació essencial per fer proves de diagnòstic i posar en marxa el desenvolupament de vacunes. El bloqueig de Wuhan el 23 de gener ja feia entreveure que alguna cosa no anava del tot bé. A finals de març, la Xina havia controlat completament l'epidèmia mentre que altres països propers havien pres mesures similars i precoces per frenar la pandèmia, incloent-hi restriccions de viatge. Davant d'aquestes restriccions, els EUA i la majoria de països Occidentals van permetre que la malaltia anés avançant. La diferència, però, és que la majoria de països asiàtics van implementar polítiques enfocades per aïllar les persones infeccioses. A Occident, encara es permetia barrejar bombolles. En aquest sentit, els autors destaquen que "és plausible el resultat del fracàs a Occident per implementar les polítiques bàsiques de salut pública d'acció precoç i aïllament de casos". Els països de l'Àsia i altres d'Occidentals han apostat fort per la immunització de les vacunes, tot i que el desplegament d'aquestes és lent en els països d'ingressos baixos. I això comporta que precisament d'aquests països en surtin noves variants, com per exemple la delta al seu dia o l'òmicron, de manera més recent.
La Xina estava més preparada?
Tal com exposen els autors en el mateix article, la resposta de la Xina contra el coronavirus, s'ha comparat amb la resposta del virus del SARS, l'any 2003. Tots dos virus eren desconeguts, però el virus ja va ensenyar algunes coses al país. Sense anar més lluny, la resposta en aquell moment es va considerar lenta, amb el SARS-CoV-2 ha estat molt més ràpida i més robusta.
El confinament estricte de Wuhan per part de la Xina el mateix 23 de gener va ser un fet sense precedents que cap país podia seguir ignorant davant del perill que suposava la covid-19, desconeguda totalment aleshores. Malgrat tot, Occident no va reaccionar prou de pressa. Al mes de març, descriuen, va quedar clar que Occident no va aprofitar els avisos d'Àsia ni les advertències. En aquest sentit, clar està que els dos 'blocs' van prendre decisions diferents. Una diferència fonamental que ressalten és la rapidesa i la magnitud de la resposta, tot i que hi ha hagut crítiques nacionals i internacionals cap a la Xina, per haver tingut una resposta inicial lenta. Un fet que fa que els mateixos autors es preguntin en quin sentit ha estat lenta. I és que les evidències demostren que la Xina i altres països asiàtics van actuar relativament de pressa en relació amb els països d'Occident, havent pogut tenir sota contra la incidència acumulada en set dies sota control en uns mesos.
Test d'antígens per a la detecció del coronavirus SARS-CoV-2 / Unsplash
Si es pren de referència el confinament de Wuhan, tots els països excepte la mateixa Xina van tenir un temps per tal de preparar-se per a la covid. L'1 d'abril, deu setmanes després, els nous casos a Europa van augmentar en diversos milers per dia i als EUA ho van fer en 23.000, mentre que altres països de l'Àsia els comptaven per centenars.
Les diferències
Què explica, doncs, aquesta diferència? Els sistemes de salut pública de la Xina i altres països asiàtics ja s'havien preparat a conseqüència del SARS, MERS i la grip aviària. Quan es van detectar els primers casos de covid-19 el risc era el més elevat possible a tots els sistemes de salut, es van imposar restriccions i tenien capacitat de resposta. Sense anar més lluny, la UE no va seguir les mateixes indicacions, i no va ser qualificada de risc alt (4) fins al juny del 2020. Aquest fet, ressalten a l'article, va fer que les respostes clíniques i de salut públiques no fossin tan ràpides com haurien pogut ser. Per altra banda, en països asiàtics el nivell de compliment de les restriccions socials i físiques i l'ús de la mascareta era un fet més integrat, ja que són valors culturals que emfatitzen el bé comú. Occident, en un primer moment n'era contrari per la preocupació sobre els drets humans i privacitat, destaquen. I de fet, en alguns països va passar a ser un fet polític. En alguns països Occidentals, doncs, les restriccions van arribar tard. La pandèmia, però, ja havia anat avançant i mentrestant, el cost de les mesures ha seguit també augmentant, igual que la fatiga en les persones que ha provocat algunes protestes. Els països asiàtics de seguida van imposar mesures centrades a identificar i aïllar individus amb covid i també es va potenciar el rastreig de contactes, un fet que tal com constaten els autors, alguns països Occidentals encara van coixos.
Les onades duren més en una banda del món que a l'altra?
Evidentment, la resposta és que no. Però, què diuen les dades? L'evidència demostra que la durada de les onades ha anat marcada per les estratègies que s'han adoptat de convivència amb el virus. De nou, països de l'Àsia i Occident han optat per mesures diferents. D'aquesta manera, els primers han buscat l'eliminació completa del virus, en pot ser un exemple l'estratègia de covid zero de la Xina, a Occident s'ha apostat per mantenir la pandèmia sota control, a un nivell que els hospitals poguessin fer-hi front.
Entre les diferències Jamison i Bing Wub constaten una similitud pel que fa a les noves onades del virus: descuidar la protecció dels desfavorits o grups vulnerables. Segons detallen a la publicació, aquest fet ha facilitat que aquestes mateixes persones es convertissin en fonts d'infecció. Les segones, terceres onades i altres, constaten que ha estat pel diferent accés a les vacunes que hi ha hagut i hi continua havent.
Una persona duu a terme tasques de desinfecció contra la covid a Rússia / Efe
Les últimes pinzellades
La característica més destaca de la pandèmia entre Occident i Orient, doncs, potser es pot calcular respostes al virus i els seus resultats. D'aquesta manera, en les conclusions tots dos autors ressalten que els països asiàtics van reaccionar de pressa i van conduir uns aïllaments eficaços de les persones infectades per SARS-CoV-2. El fet de no adoptar aquestes mesures bàsiques de salut pública, subratllen, podria haver contribuït de manera substancial als nivells de mortalitat que es van veure a Occident i els confinaments que s'han anat repetint onada rere onada.
Les vacunes juguen un paper important, tot i que ja està marcant diferències entre els països del Nord i del Sud, o els que tenen accés a les vacunes i els que no. Un fet que podria comportar evolució del virus. L'article, de fet, ja preveia l'arribada d'una possible nova variant que finalment ha acabat sent, l'òmicron. En aquest sentit, assenyala que si no s'aconsegueix un accés global a les vacunes, l'arribada de noves evolucions víriques podria anar persistint de manera sistemàtica.
Imatge principal: membres del personal sanitari en EPI per tractar pacients amb coronavirus a l'Índia / Efe