Un equip internacional de l'Oregon Health & Science University (OHSU), liderat pel biòleg Shoukhrat Mitalipov i amb la participació destacada de la investigadora espanyola Núria Martí Gutiérrez, ha aconseguit produir per primera vegada òvuls humans funcionals a partir de cèl·lules de la pell. Els resultats, publicats a la revista Nature Communications, obren una nova via en la recerca contra la infertilitat, tot i que encara es troben en una fase experimental molt inicial.
La tècnica de la “mitomeiosi”
El procediment desenvolupat, anomenat mitomeiosi, consisteix a extreure el nucli d’una cèl·lula somàtica —com les de la pell— i transferir-lo a un òvul donat al qual prèviament s’ha eliminat el seu propi nucli. D’aquesta manera, es força la cèl·lula a dividir el material genètic imitant el procés natural de la meiosi, que és el que dona lloc als gàmetes (òvuls i espermatozoides).
A diferència d’estudis previs, aquesta estratègia no requereix que la dona disposi d’un òvul madur com a punt de partida. “Només necessitem una cèl·lula somàtica, per exemple de la pell”, assenyala Núria Martí. Amb aquest mètode, els investigadors van generar 82 òvuls funcionals, dels quals un 9% va aconseguir desenvolupar-se fins a la fase de blastocist, corresponent als primers sis dies de desenvolupament embrionari. Malgrat això, els embrions no es van cultivar més enllà d’aquest punt.
Limitacions i reptes pendents
Els autors del treball reconeixen que encara hi ha limitacions importants. La major part dels embrions no van prosperar i es van detectar anomalies cromosòmiques. El problema principal és que, en introduir el nucli d’una cèl·lula somàtica en un òvul, els cromosomes no sempre s’alineen correctament, cosa que provoca alteracions genètiques que impedeixen el desenvolupament normal. A més, cal aprofundir en qüestions com el “imprinting”, un mecanisme epigenètic essencial per al correcte desenvolupament embrionari. Segons Núria Martí, podrien faltar “com a mínim deu anys” abans de pensar en possibles aplicacions clíniques.
Malgrat les dificultats, el descobriment representa una prova de concepte prometedora. Si en el futur la tècnica es perfecciona, podria beneficiar dones sense òvuls funcionals i fins i tot obrir opcions a parelles del mateix sexe que desitgin descendència amb càrrega genètica compartida.
Experts externs coincideixen en el potencial del treball. L'investigador Lluís Montoliu (CNB-CSIC) valora l’avenç com “espectacular”, tot i recordar que encara és un treball “molt experimental”. Per la seva banda, Ying Cheong, de la Universitat de Southampton, considera que es tracta d’“una prova de concepte emocionant” que podria transformar en el futur la comprensió de la infertilitat.
Un pas, però no l’últim
Segons Richard Anderson, investigador de la Universitat d’Edimburg, aquest avenç podria donar esperança a moltes dones que han perdut els seus òvuls. “Hi haurà preocupacions de seguretat molt importants, però és un pas per ajudar-les a tenir fills amb la seva pròpia càrrega genètica”, afirma. En un context en què més del 10% dels naixements a Espanya provenen ja de tècniques de reproducció assistida, la recerca en noves estratègies és clau. Encara lluny d’arribar a la pràctica clínica, la mitomeiosi podria convertir-se en una de les línies més revolucionàries de la medicina reproductiva del futur.