Més de la meitat de la població mundial ha viscut els últims mesos confinada per evitar la propagació de la pandèmia del coronavirus, una situació que alguns han definit com una espècie d'experiment a gran escala d'aïllament social. La solitud afecta tant la salut mental com la física, però també pot provocar una disminució del desig d'interacció social.
Per comprendre la mecànica d'aquesta paradoxa, un equip d'experts de la Universitat College de Londres van realitzar un curiós estudi amb peixos zebra. Aquests animals demostren un comportament prosocial, però aproximadament el 10% són peixos solitaris reticents als senyals socials. El més cridaner és que aquests últims demostren una activitat cerebral diferent de la dels seus germans prosocials. Tanmateix, fins i tot el peix zebra més social evita la interacció amb els seus iguals després d'un període d'aïllament.
Els experts van analitzar si l'activitat cerebral del peix zebra aïllat imita la dels peixos solitaris o si intervenen altres variables. Per a això, van aïllar el peix zebra social d'altres peixos durant un període de dos dies i després van comparar la seva activitat cerebral amb el peix zebra que va demostrar aversió a la interacció social des d'un principi. Els primers van mostrar una sensibilitat més important als estímuls i una major activitat a les regions del cervell relacionades amb l'estrès i l'ansietat. Aquests efectes de l'aïllament es van superar ràpidament quan el peix va rebre un medicament que redueix l'ansietat.
Les diferències entre ambdós es van trobar principalment a l'hipotàlem, la regió del cervell responsable de les recompenses socials. L'hipotàlem dels peixos solitaris no va demostrar el mateix patró d'activació durant l'exposició social que els de l'altre grup, la qual cosa indica que els peixos solitaris no experimenten recompenses de la mateixa manera que els peixos socials durant les interaccions socials.
Al contrari, els peixos aïllats, van mostrar hipersensibilitat als estímuls i l'activació de les regions cerebrals associades amb l'estrès i l'ansietat. És a dir, els peixos solitaris van experimentar resultats activament negatius de la interacció social, mentre que els peixos solitaris simplement no van experimentar recompensa.
L'estudi els ha servit per estudiar els efectes de l'aïllament social. La nostra comprensió dels mecanismes neuronals del comportament social és limitada, però se sap que el peix zebra i els humans comparteixen un impuls fonamental per a la interacció social que està controlat per estructures cerebrals similars. Encara que el comportament humà és molt més complex, comprendre com sorgeix aquest impuls social bàsic, i com es veu afectat per l'aïllament, és un pas necessari per comprendre l'impacte de l'entorn social al cervell i el comportament humà.
El peix zebra, que és completament transparent durant el desenvolupament primerenc, ofereix als neurocientífics una visió detallada dels seus circuits cerebrals. Per tant, no totes les persones es tornaran més solitàries després de l'aïllament, però sí que mostraran ansietat per tornar a la seva vida normal.