L'endoscòpia digestiva és el millor mètode de diagnòstic per detectar qualsevol patologia de l'aparell digestiu i, encara que està considerada com una prova que pot resultar incòmoda, és molt útil. També és cert que en els últims anys la seva durada és menor i en la gran majoria dels casos no comporta cap risc.
La prova consisteix a realitzar un examen del revestiment intern de la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí gruixut i la part final de l'intestí prim mitjançant un dispositiu òptic (una espècie de càmera en miniatura) situat en un tub flexible que s'introdueix a través del coll.
Existeixen dos tipus d'endoscòpies digestives principalment. La videoendoscopia flexible, que consisteix a introduir a través del coll un tub flexible amb una font de llum a la punta que il·lumina l'interior de l'aparell digestiu. Aquesta tecnologia s'utilitza per a la gastroscòpia, que permet veure l'esòfag, l'estómac i el duodè i la colonoscòpia que permet veure l'intestí gruixut i la part final de l'intestí prim. El segon tipus és la tècnica de la càpsula endoscòpica, que porta incorporada una font de llum i una càmera. Les imatges que prenen s'envien de forma sense fil a un receptor que s'emporta subjecte amb un cinturó.
Gràcies a l'endoscòpia es poden detectar infeccions en l'aparell digestiu, com inflamacions a l'esòfag, l'estómac o el duodè, cèl·lules anormals que poden tornar-se canceroses, hèrnies, úlceres, esquinços o tumors benignes i malignes. També es pot detectar una celiaquia.
Com es realitza
Per dur-la a terme, per norma general, no s'han de consumir aliments des de les nit anterior (de sis a dotze hores de dejuni previ), principalment en el cas que sigui una gastroscòpia. A més, se sol prescriure un laxant potent i abundant líquid per netejar l'intestí d'excrements en el cas que sigui una colonoscòpia. Així mateix s'ha de seguir una dieta especial els dies anteriors, per evitar la presència de massa residus a l'estómac o l'intestí. Si prenen fàrmacs antihipertensius, cal fer-ho dues hores abans de la prova i amb prou líquid. El metge, en general, sol administrar algun tipus de sedació per via venosa per eliminar les molèsties ocasionades per la prova, però no en tots els casos.
L'examen dura aproximadament entre 5 o 10 minuts, encara que pot estendre's si hi ha necessitat de prendre biòpsies o treure algun tipus de pòlip a l'intestí. Malgrat que es tracta d'un prova segura, ocasionalment pot arribar a provocar alguna lesió al tub digestiu, com una perforació. Es poden produir també sagnies a causa de la presa de mostres per realitzar biòpsies o a l'eliminació de pòlips.
Després de fer la prova, és aconsellable guardar un repòs relatiu durant les hores següents, no fent cap esforç de més, ni menjar dinars abundants o massa pesats per a l'estómac.
Encara que no és normal, si es presenten problemes és aconsellable anar a l'especialista. Alguns d'aquests contratemps són dificultat en menjar, dolor intens en zones de l'aparell digestiu, febre, excrements negres o sang al vòmit, és necessari anar al metge.