El Dr. Josep Maria Ramón Torrell, excap del Servei de Medicina Preventiva i de la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital Universitari de Bellvitge, ofereix una visió matisada i científicament fonamentada sobre les alternatives al tabac tradicional i sobre la regulació que podria limitar aquests productes. A la seva consulta, afirma, hi ha hagut avenços significatius en els últims anys, tant en el tractament del fumador com en el debat sobre reducció del dany.
Evolució en el tractament del tabaquisme
Segons explica el Dr. Ramón, en una entrevista amb El Nacional, la medicina preventiva ha progressat “moltíssim” en l'última dècada: el que abans per només un 10-12% dels fumadors era possible deixar-ho en un any, ara s'ha duplicat o triplicat gràcies a noves medicacions nicotíniques i no nicotíniques. “Aquests tractaments han ajudat molt per afrontar una addicció com la de la nicotina”, afirma.
Per a ell, aquests avenços no són només clínics, sinó també estratègics: “Cada vegada el mercat ha anat proporcionant tractaments més còmodes per a aquells que volen deixar de fumar”, comenta, subratllant la importància d'oferir alternatives segures i eficaces.
L'enfocament de la reducció del dany
Una de les idees centrals del seu discurs és la distinció entre tabac i nicotina: “El fumador no fumaria si no existís la nicotina; és el que manté l’addicció”, explica. Però, segons el Dr. Ramon, “la nicotina no és la que provoca la majoria de les malalties greus associades al tabac. Són els tòxics alliberats en la combustió els que generen càncers, malalties cardiovasculars i respiratòries”.
Afegeix que això no significa que la nicotina sigui totalment innòcua, però en comparació amb el tabac tradicional "no hi ha una col·lisió": "No hi ha evidències suficients que la vinculin directament amb càncer, ni amb infarts o amb malalties respiratòries". Per això, defensa la reducció del dany com una estratègia realista per a alguns fumadors.
En la seva opinió, l'objectiu no ha de ser erradicar la nicotina, sinó minimitzar el dany: “Què preferim, fumadors o addictes a la nicotina? Alguns països nòrdics opten per addictes a la nicotina, perquè el risc és molt menor”.
Alternatives menys nocives: quan i com utilitzar-les
Sobre els cigarrets electrònics i les bosses de nicotina, el Dr. Ramon és clar: no haurien de ser la primera elecció en un programa per deixar de fumar. A la seva consulta prefereix començar amb tractaments convencionals —molècules nicotíniques autoritzades o fàrmacs no nicotínics—, perquè “funcionen per a la majoria”.
Però, afegeix, hi ha un percentatge rellevant de persones (entre el 5% i el 8%) per a les quals aquests tractaments no resulten. En aquests casos, planteja oferir “nicotina externa, però sense combustió”: “El cigarret electrònic seria l’opció més viable per a ells; i les bosses de nicotina també poden funcionar molt bé”, diu. Explica que aquestes bosses contenen nicotina sintètica, no tabac, i permeten absorbir-la de forma molt més controlada, sense generar fum.
Per què la nicotina “no mata” però el fum sí?
El Dr. Ramon reprèn la seva frase central per subratllar la diferència: el dany provinent del tabaquisme no ve només de la nicotina, sinó dels productes de combustió. “Tota l’agressió toxicològica es dona quan aquests químics esdevenen lliures amb el fum. Si s’elimina el fum, es redueix de forma molt important el risc de càncer, infarts o malalties respiratòries”.
Afegeix que molts fumadors, quan passen a una alternativa sense combustió, poden reduir la seva exposició a aquestes substàncies nocives com mai abans: “No tots els fumadors deixen la nicotina, però podem oferir-los un camí substancialment més segur”.
Regulació i risc de retrocés
L'entrevista també aborda un dels temes més polèmics del debat actual: la regulació. Segons el Dr. Ramon, la proposta d'un reial decret que limita el percentatge de nicotina a les bosses i en restringeix sabors podria tenir conseqüències no desitjades. “Si es redueix massa la nicotina, l'usuari no se sentirà satisfet, no podrà mantenir nivells correctes i podria tornar al cigarret tradicional”, adverteix.
Sobre els sabors, afirma que alguns s'haurien de prohibir —especialment aquells que poden atraure els joves—, però que no tots: “Si es prohibeixen tots, els adults fumadors perdrien opcions vàlides per fer la transició. Hi ha d'haver un equilibri”.
Per a ell, les polítiques públiques haurien d'anar més enllà de les limitacions químiques: “Hi ha d'haver control en els punts de venda, prevenció entre adolescents i una informació clara per als consumidors”.
Reflexions sobre exemples internacionals
El doctor assenyala que alguns països tenen models exitosos que podrien inspirar una política més equilibrada. Esmenta el Regne Unit, on fa una dècada el tabaquisme estava en taxes altes, però han aconseguit reduir-les considerablement mitjançant una combinació de medicaments, alternatives sense combustió i programes de suport per deixar de fumar.
També destaca l'experiència sueca, on polítiques basades en la nicotina sense fum han aconseguit una reducció molt significativa de malalties relacionades amb el tabac. Per a ell, les lliçons són clares: “No podem aplicar una fórmula única. Cada país ha d’adaptar les seves estratègies tenint en compte la seva cultura, el seu sistema sanitari i el seu historial de tabaquisme”.
Missatge final al fumador
Per tancar, el Dr. Ramon dirigeix un missatge esperançador a aquells que encara no han deixat de fumar: “Si no ho proves, no sabràs si pots fer-ho”, afirma. Recomana intentar-ho amb ajuda mèdica, utilitzant les eines disponibles —tant les tradicionals com les alternatives en casos especials— i buscar suport professional si cal.
“Avui tenim teràpies que fan molt més suportable el procés de deixar de fumar. No és fàcil, però és possible. Si algú vol intentar-ho, que ho faci bé, amb guia, i veurà que pot funcionar”, conclou.