Al·lèrgia o intolerància? Moltes vegades ambdós conceptes són susceptibles de ser confosos tanmateix, hi ha diferències. I és que l'origen d'aquestes dues patologies apareix en diferents sistemes de l'organisme humà. D'aquesta manera, en el cas de les al·lèrgies l'origen és l'immunològic, i en el cas de les intoleràncies és digestiu.

La confusió entre elles és coneguda pels experts i assenyalen que aquesta podria venir a nivell del sistema digestiu ja que existeix una coincidència en alguns símptomes com són dolor abdominal, meteorisme, inflor, vòmits, diarrees, alteracions intestinals. Així ho exposa el doctor Enric Martí, responsable de la Unitat Integral d'Intoleràncies Alimentàries de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.

Una reacció alimentària al·lèrgica requereix un trastorn immunològic en el qual el pacient genera uns anticossos que, en reaccionar amb l'aliment causant, produeix l'alliberament a la sang d'unes substàncies nocives que generen, en pocs minuts, les reaccions anteriorment descrites.

El doctor Martí explica que "les al·lèrgies alimentàries més freqüents en la població infantil solen ser la llet de vaca, l'ou i el peix. Afegint-se més endavant la fruita seca, les fruites i el marisc, encara que qualsevol aliment, i més concretament les proteïnes de qualsevol d'ells, pot tenir la capacitat de generar aquests anticossos si hi ha predisposició per part del pacient".

D'on ve la intolerància?

Per la seva part, una reacció d'intolerància alimentària, en general, sol estar causat per una deficiència d'una substància que tenim a la sang anomenada enzim, que facilita la digestió. El cas més freqüent d'intolerància és a la lactosa que després de tenir un quadre gastrointestinal, es perden els enzims lactases que tenim al revestiment intestinal, i sense elles la lactosa no és digerida correctament, causant un quadre de mala digestió per fermentació i producció de gasos.

Les intoleràncies són generalment degudes a la fracció d'hidrats de carboni de l'aliment i destaquen per la seva freqüència, la lactosa (llet i derivats, fonamentalment), la fructosa (fruites, alguns vegetals...) i la mel, el sorbitol (sucre utilitzat com a edulcorant en xiclets i productes dietètics) i la sacarosa (a tots aquells productes que continguin sucre comú).

Com es diagnostica?

El diagnòstic, per descartar si és una al·lèrgia o no, consisteix en una de bona i rigorosa història clínica, unes proves cutànies amb kits comercials o bé utilitzant aliments sospitosos, ampliable, en ocasions, a una analítica sanguínia i, en determinats casos, requerint per a la confirmació definitiva una prova d'exposició oral progressiva controlat, sempre realitzat en un mitjà hospitalari.

Si el diagnòstic d'al·lèrgia és negatiu, i la història clínica ens orienta, es realitza un estudi d'intolerància als principals sucres descrits, mitjançant una sobrecàrrega del possible causant, i determinació seriada de gasos exhalats (hidrogen/metà). Es tracta d'una prova senzilla, exempta de riscos, amb una durada aproximada d'unes 3 hores d'estada al servei d'al·lèrgies. Si la quantitat de gas és elevada, respecte a la basal, tindrem el diagnòstic sense necessitat de realitzar més proves.

Què és la Síndrome de Sobrecreixement Bacterià?

Últimament, en la literatura científica s'estan aportant comunicacions de l'anomenat Síndrome de Sobrecreixement Bacterià (SIBO) que consisteix en el dipòsit de part de la microbiota intestinal en un lloc no adequat, allunyat d'on hauria de ser, concretament a l'intestí prim. Allà alliberen els bacteris gasos que produeixen la simptomatologia abans especificada.

La solució a aquest problema, consisteix a subministrar al pacient antibiòtic de baixa absorció, que sol eliminar els bacteris d'aquest lloc. Amb el que hi ha una millora clínica, i també evidenciada, en la prova d'hidrògen i/o metà exhalat

Els consells en cas d'al·lèrgia

En l'ABC del tractament esglaonat de les malalties al·lèrgiques, la lletra A l'ocupa el consell d'eliminar els aliments causants del problema, digui's al·lèrgia o intolerància. Per això és més fàcil evitar els aliments que produeixen al·lèrgia, però fent l'observació i comunicar sempre els aliments que ens serveixen en un restaurant o que comprem preparats, ja que ens trobem amb moltes sorpreses al respecte.

En cas de sospita de reacció al·lèrgica alimentària s'ha d'eliminar el consum de l'aliment sospitós i anar a un Servei d'Al·lèrgia. En la consulta, l'especialista investigarà el perfil de sensibilització per mitjà d'una història clínica detallada i exploracions complementàries, sent diferents per a cada individu al·lèrgic. A més, se li programarà un control periòdic i individualitzat i un tractament farmacològic per controlar els símptomes en cas d'ingestió inadvertida de l'aliment responsable, posant èmfasi repetitiu amb l'adrenalina en forma d'autoinjector que en pocs minuts fa efecte en el pacient.

Així es detecten al·lèrgies i intoleràncies

Primer és bàsic descartar problemes orgànics digestius. És bàsic tenir la seguretat que el pacient no presenta trastorns com tumors, infeccions, malformacions, etc. Després de descartar-ho es realitza un ràpid estudi al·lergològic estàndard (Proves cutànies amb mètode prick, Ig E específiques i, en cas de dubte, test de provocació oral).

En el cas que ambdós estudis siguin negatius es planifiquen proves d'intolerància a fructosa, lactosa, sorbitol i lactulosa (aquest últim per descartar SIBO, o sobrecreixement bacterià a l'intestí prim), mitjançant el mesurament d'hidrogen exhalat després de la sobrecàrrega dels esmentats ingredients alimentaris amb aparellatge incruent

Amb el protocol utilitzat se'ls solucionen problemes als pacients i, en especial, s'evita aquest llarg pelegrinatge per nombroses consultes mèdiques, parametgesses, i analítiques cares no estandarditzades que per a res no aporten evidència de qualitat assistencial.

El doctor Martí el resumeix d'aquesta manera: "patologia emergent, conceptes clars, solucions personalitzades, equips integrals amb al·lergòlegs, digestòlegs, infermeria especialitzada, nutricionistes, i suport psicològic en determinats casos, en els quals s'enalteix, la màxima on a l'intestí se li etiqueta com el segon cervell".