Existeix un considerable percentatge de població (entorn del 10%) que presenta de forma crònica problemes digestius, principalment intestinals: males digestions, flatulència, inflor, dolor abdominal, restrenyiment o diarrea... Tant en els casos en els quals acaben diagnosticats amb patologies concretes com la síndrome de l'intestí irritable, colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn com en altres en els quals els símptomes són més inespecífics i no s'arriba a un diagnòstic concret, existeix l'opció de seguir l'anomenada Dieta FODMAP.

FODMAP fa referència a una sèrie de compostos que formen part de diferents aliments rics en hidrats de carboni fermentables de cadena curta: oligosacàrids, disacáridos i poliolés fermentables entre els quals s'inclouen: fructanos i inulina, galacto-oligosacàrids, fructosa, poliolés (manitol, sorbitol, xilitol, maltitol, entre d'altres). En realitat són un grup de molècules que poden ser difícils d'absorbir a l'intestí prim d'algunes persones. Quan això es produeix, arriben a l'intestí gruixut on es fermenten i poden causar aquests símptomes tan molestos.

La dieta FODMAP té l'objectiu de millorar la qualitat de vida d'aquestes persones

La dieta FODMAP va ser desenvolupada Desarrollada a la Universitat de Monash a Melbourne, pels doctors Peter Gibson i Susan Shepherd, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida d'aquestes persones en comprovar-se que si la seguien, les molèsties remetien.

En general, aquests són els aliments baixos en FODMAP que estan permesos en la dieta: els cereals sense gluten (com l'arròs); verdures (cogombre, pastanaga, patata, moniato, carbassa, olives, pebrot vermell, tomàquet); fruites (meló, plàtan madur, llimona, mandarina, raïm, maduixa, gerd); lactis sense lactosa i formatges durs; carns i peixos; ous i begudes vegetals. Però per a un seguiment més específic, es pot consultar el web de la mateixa universitat, on es realitza una descripció exacta de la dieta.

Quant al que diu la ciència, de moment segueix sota estudi. Però el 2017 es va publicar un estudi dut a terme a la Universitat de Michigan en el qual es concloïa que existeix una creixent evidència que recolza l'eficàcia de la dieta baixa en FODMAP en pacients amb símptomes de la Síndrome de l'Intestí Irritable, tot i que encara és necessari aprofundir en els seus efectes sobre la microbiòtica i la nutrició.