Més avenços. Un equip liderat per l'IRB Barcelona ha descobert un fàrmac que ataca les cèl·lules mare del càncer, segons ha anunciat aquest dilluns el mateix institut. Concretament, científics d'un consorci internacional liderat per l'esmentat centre català de recerca biomèdica han revelat "les dades preclíniques que condueixen al descobriment de MCLA-158 i el mecanisme d'acció sobre les cèl·lules mare del càncer". Així, l'anticòs "bloqueja l'aparició de metàstasi (és a dir, l'expansió del càncer a altres òrgans vital) i frena el creixement dels tumors primaris en models experimentals de càncer".

L'estudi es publica aquest dilluns a la revista Nature Cancer i "estableix les bases per incorporar l'ús d'organoides en el procés de descobriment de fàrmacs que fan les empreses farmacèutiques". L'IRB Barcelona explica que "els organoides són mostres derivades de pacients que es poden cultivar i que reprodueixen certs aspectes del compartiment del tumor al laboratori". "Fins ara, s'estava explorant la seva utilitat a la medicina personalitzada del càncer, és a dir, per al seu paper en la presa de decisions sobre el millor tractament per a cada pacient", afegeix. Tanmateix, en aquest cas s'ha fet servir per primera vegada un biobanc d'organoides de pacients amb càncer per discriminar entre centenars de nous anticossos quin era més efectiu i adequat per a la majoria dels pacients.

Reducció del tumor

En la recerca també ha participat l'empresa neerlandesa Merus NV, que l'octubre del 2021 va publicar dades preliminars corresponents a l'anàlisi de l'eficàcia de l'anticòs: "A l'assaig, tres de set pacients amb HNSCC (carcinomes de cèl·lules escamoses de cap i coll) van aconseguir una remissió completa després de la data límit de dades d'agost del 2021. Es va observar una reducció del tumor en els set pacients". "És una enorme satisfacció veure que els nostres descobriments estan ajudant els pacients. Comencem a investigar les cèl·lules mare del càncer fa 15 anys. El camí per arribar fins aquí ha estat apassionant, però també molt complex, i ha requerit una gran inversió de recursos, així com l'esforç de moltíssims investigadors", ha explicat el cap del laboratori de càncer colorectal de l'IRB Barcelona, el doctor Eduard Batlle.

Cal recordar que els anticossos "són proteïnes que el nostre cos produeix de manera natural per reconèixer agents infecciosos o cèl·lules alterades, de manera que puguin ser eliminades pels limfòcits del sistema immune (glòbuls blancs de la sang)". Llavors, el MCLA-158 o Petosemtamab (Peto) és un "anticòs biespecífic que reconeix dues proteïnes diferents de la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són l'EGFR i la LGR5". "L'activitat de l'EGFR afavoreix el creixement descontrolat de les cèl·lules, mentre que LGR5 marca la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són responsables de l'expansió dels tumors", aclareix l'institut de recerca.

No interfereix amb les cèl·lules sanes

És a dir, el Peto "degrada la proteïna EGFR a les cèl·lules mare del càncer que presenten el marcador LGR5". És així com "bloqueja les vies de creixement i supervivència a les cèl·lules que inicien el càncer i l'expandeixen". A més, l'anticòs "no interfereix amb el funcionament de les cèl·lules mare sanes de l'organisme, que són essencials per al bon funcionament dels teixits". "L'anticòs MCLA-158 mostra una potent inhibició del creixement dels organoides del càncer colorectal, bloqueja l'inici de la metàstasi, així com el creixement del càncer en diferents models preclínics, com ara els tumors de cap i coll, esòfag i estómac", afegeix el laboratori.

Per al desenvolupament i caracterització de l'anticòs es va construir un biobanc que compta amb organoides derivats de pacients amb càncer de còlon, organoides de metàstasi de càncer de còlon al fetge i organoides de teixit normal no-cancerós. "La incorporació d'organoides a les fases més inicials de la generació de fàrmacs (en aquest cas, anticossos terapèutics) permet identificar aquells que són efectius per a la majoria dels pacients o fins i tot per a tumors portadors d'una mutació en particular", comenta l'IRB Barcelona. També explica que "un altre avantatge és la possibilitat d'identificar efectes secundaris no desitjats dels fàrmacs sobre els nostres òrgans, fent servir organoides procedents de teixit sa". Tot plegat ha permès "valorar els efectes nocius del fàrmac sobre cèl·lules sanes i eliminar així els anticossos amb més toxicitat en les fases més primerenques de l'estudi". "Tenim l'esperança que es confirmi l'activitat antitumoral publicada en les dades preliminars", afirma el doctor Batlle.