Una de les divisions que es pot fer en l'àmbit de l'exercici físic és entre l'aeròbic i l'anaeròbic o de força i resistència. En el primer d'ells, el nostre cos obté l'energia amb necessitat d'oxigen, mentre que amb el segon sol fer servir la glucosa.
L'exercici aeròbic és el que implica grans grups musculars, que produeixen un moviment més prolongat en el temps i eleva la nostra freqüència cardíaca. L'exercici anaeròbic és més intens, però curt i no augmenta els batecs del cor amb tanta intensitat.
Bona part de l'exercici físic que realitzem combina els dos, l'anaeròbic i l'aeròbic. Els dos tenen múltiples beneficis. Amb el primer es millora la resistència, es cremen més greixos i millora la capacitat pulmonar i la funció cardiovascular. Amb l'anaeròbic es tonifica més el cos i s'adquireix una força muscular més important, es guanya en velocitat i s'augmenta el rendiment.
En els últims anys s'ha posat de manifest la importància de l'exercici de resistència per a la pèrdua de pes i ara un estudi ve a confirmar-ho novament. Segons la investigació Mechanical overload-induced muscle-derived extracellular vesicles promalnom adipose tissue lipolysis (Les vesícules extracel·lulars derivades del múscul induïdes per sobrecàrrega mecànica promouen la lipólisis del teixit adipós), duta a terme per experts de la Universitat de Kentucky, l'exercici de resistència regula el metabolisme de les cèl·lules grasses a escala molecular.
Els resultats de l'estudi en ratolins i humans demostren que, en resposta a la càrrega mecànica, les cèl·lules musculars alliberen partícules anomenades vesícules extracel·lulars que els donen instruccions a les cèl·lules grasses per entrar en la manera de crema de greixos.
Les vesícules extracel·lulars es van entendre inicialment com una forma que les cèl·lules eliminessin selectivament proteïnes, lípids i ARN. Recentment, els científics van descobrir que també juguen un paper en la comunicació intercel·lular.
L'estudi aporta informació sobre la manera en què el múscul esquelètic es comunica amb altres teixits mitjançant l'ús de vesícules extracel·lulars. Segons John McCarthy, autor de l'estudi, "fins on sabem, aquesta és la primera demostració de com l'entrenament amb pesos inicia adaptacions metabòliques en el teixit gras, que és crucial per determinar els resultats metabòlics de tot el cos. La capacitat de les vesícules extracel·lulars induïdes per l'exercici de resistència per millorar el metabolisme dels greixos té importants implicacions clíniques".
Segons l'OMS, es recomana fer almenys 150 a 300 minuts d'exercici d'intensitat moderada o 75 o 150 minuts d'exercici aeròbic vigorós durant la setmana. Els exercicis que enforteixen tots els músculs s'han de realitzar almenys dues vegades per setmana.