Els microorganismes que poblen la microbiota intestinal circulen en el corrent sanguini i regulen els processos fisiològics de l'organisme d'una persona, inclosa la immunitat, el metabolisme i les funcions cerebrals. Així ha quedat de manifest en un estudi dut a terme per científics de l'Institut Pasteur que acaba que l'hipotàlem (una regió del cervell que regula la temperatura, l'aigua i la set) detecta les variacions de l'activitat bacteriana i adapta la gana i la temperatura corporal en conseqüència. O el que és el mateix, existeix un diàleg directe entre la microbiota intestinal i el cervell, un descobriment que podria permetre nous tractaments per als trastorns metabòlics com la diabetis i l'obesitat.

L'intestí és el reservori de bacteris més gran del cos. En l'Institut Pasteur, un equip de neurobiòlegs, inmunobiólogos i microbiòlegs han analitzat com els bacteris a l'intestí controlen directament l'activitat de neurones particulars al cervell. Els científics es van centrar en el receptor NOD2 que es troba dins de la majoria de les cèl·lules immunitàries.

Utilitzant tècniques d'imatge cerebral, els científics van observar que les neurones perceben directament els bacteris, mentre que es pensava que aquesta tasca s'assignava principalment a les cèl·lules immunitàries. "És extraordinari descobrir que els fragments bacterians actuen directament sobre un centre cerebral tan estratègic com l'hipotàlem, que se sap que gestiona funcions vitals com la temperatura corporal, la reproducció, la gana i la set", asseguren.

Cervell

Per tant, les neurones semblen detectar l'activitat bacteriana (proliferació i mort) com un indicador directe de l'impacte de la ingesta d'aliments en l'ecosistema intestinal. "La ingesta excessiva d'un aliment específic pot estimular el creixement desproporcionat de certs bacteris o patògens, posant en perill l'equilibri intestinal", asseguren els experts.

L'impacte d'aquests bacteris a les neurones hipotalàmiques i el metabolisme planteja dubtes sobre el seu paper potencial en altres funcions cerebrals i pot ajudar-nos a comprendre el vincle entre certes malalties cerebrals i les variants genètiques del receptor NOD2. Aquest descobriment aplana el camí per a nous projectes interdisciplinaris a la frontera entre les neurociències, la immunologia i la microbiologia i, en última instància, per a nous enfocaments terapèutics per a malalties cerebrals i trastorns metabòlics com la diabetis i l'obesitat.