El Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC) americà ha ampliat i modificat la definició del que significa ser un contacte proper d'una persona amb coronavirus. Aquest centre, que desenvolupa els criteris que posteriorment aplica i publica l'OMS, amplia el marge de contactes estrets. Fins ara era estar, com a mínim, quinze minuts seguits al costat d'una persona contagiada i sense mascareta. Ara, aquest risc va més enllà.

El CDC defineix un contacte proper com algú que es troba al costat d'un positiu, com a mínim, 15 minuts però al llarg de tot un dia, 24 hores. No cal que aquests quinze minuts siguin seguits sinó que poden anar repartits. Totes aquestes persones haurien de seguir el mateix protocol que un contacte estret: fer quarantena i realitzar una PCR. L'argument es basa en un estudi de la CDC fet en una presó.

Contactes breus amb Covid: el problema

El passat 11 d'agost, es va notificar al Departament de Salut de Vermont (VDH) un cas confirmat de malaltia de coronavirus en un empleat de 20 anys en una presó. Abans, el 28 de juliol, aquest va tenir diverses trobades breus amb sis persones empresonades mentre els resultats de la prova per coronavirus estaven pendents. Els sis desplaçats asimptomàtics van arribar d'un centre penitenciari fora de l'estat i es van allotjar en una unitat de quarantena. 

El 29 de juliol, els sis desplaçats interns van obtenir resultats positius de les proves. Es va dur a terme una investigació de rastreig de contactes i es van utilitzar imatges de videovigilància per determinar que el treballador de la presó no va complir l'antiga definició de contacte proper, és a dir estar en contacte com a mínim quinze minuts consecutius, però sí per separat.

El 4 d’agost el treballador va experimentar pèrdues d’olfacte i sabor, secreció nasal, tos, falta d’aire, mal de cap, pèrdua de gana i símptomes gastrointestinals. Els experts van poder comprovar que les trobades breus sumades donaven poc més d'aquest quart d'hora, fins ara marcat. A més, el treballador va assegurar que no s'havia exposat a persones positives fora de la feina i no havia fet cap viatge fora de Vermont durant els 14 dies anteriors a l’aparició de la malaltia. 

Els factors addicionals a tenir en compte a l’hora de definir un contacte proper són la proximitat, la durada de l’exposició, si la persona infectada presenta símptomes, si és probable que la persona infectada generi aerosols respiratoris i factors ambientals com l’adequació de la ventilació i l’amuntegament. 

Quines conseqüències té?

El canvi "afectarà principalment als llocs de treball, les escoles i altres llocs on les persones passin tot el dia junts fora de casa", segons Caitlin Rivers, professor de la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health, qui afirma que té "el potencial d'augmentar significativament el nombre de persones a qui se'ls demanarà fer quarantena". Els experts conclouen que l'estàndard anterior per a una exposició significativa era una mica artificial però s'havia establert amb la finalitat de proporcionar un objectiu per als traçadors de contactes perquè identifiquessin els contactes que tenien més risc d'infecció.

Tot plegat, el rastreig de contactes serà ara encara més difícil, ja que probablement signifiqui un nombre de contactes per cas molt més alt de mitjana. El cas de Vermont proporciona nous coneixements sobre com es pot propagar el virus, cosa que serà útil fins a la tardor i l'hivern. Però, com que la nova definició es basa només en l'informe d'un cas, no hauria de provocar una alarma indeguda, segons alguns experts. De moment però, l'informe ja està en mans de l'OMS.