El cos humà necessita controlar els nivells de sodi amb molta precisió. Fins i tot tenim cèl·lules específiques que detecten quanta sal existeix a la sang. Quan ingerim aliments salats, el cervell els detecta i activa una sèrie de mecanismes compensatoris per reduir els nivells de sodi. I per dur-lo a terme, activa una sèrie de neurones que desencadenen l'alliberament de vasopressina, una hormona antidiürètica que juga un paper clau en el manteniment de la concentració adequada de sal.
Amb l'objectiu d'estudiar aquest mecanisme i relacionar l'activitat neuronal amb el flux sanguini en les profunditats del cervell, així com sobre com el cervell es veu afectat pel consum de sal, un equip d'experts de la Universitat de Geòrgia han portat a cap una investigació, la primera en el seu tipus, que llança una sèrie de resultats importants per conèixer com la hipertensió afecta el cervell.
L'equip es va centrar en l'hipotàlem, una regió profunda del cervell involucrada en funcions corporals importants, com beure, menjar, regular la temperatura corporal i la reproducció. L'estudi, publicat a la revista Cell Reports, examina com canvia el flux sanguini en l'hipotàlem en resposta a la ingesta de sal. Es calcula que entre el 50 i el 60 per cent de la hipertensió es produeix per un consum excessiu de sal.
"Si ingereixes molta sal de forma crònica, tindràs hiperactivació de les neurones de vasopressina. Aquest mecanisme pot llavors induir una hipòxia (deficiència d'oxigen en sang) excessiva, el que podria provocar mal al cervell", assegura el Dr. Javier Stern, professor de neurociència i director del Centre de Neuroinflamació i Malalties Cardiometabòliques de la Universitat. "Si podem comprendre millor aquest procés, podem dissenyar nous objectius per aturar aquesta activació dependent de la hipòxia i potser millorar els resultats de les persones amb pressió arterial alta dependent de la sal".
Els experts creuen que la hipòxia és un mecanisme que enforteix la capacitat de les neurones per respondre a l'estimulació sostinguda de la sal, la qual cosa els permet romandre actius durant un període prolongat. El cert és que els resultats els van sorprendre, perquè en activar-se les neurones a l'hipotàlem es va produir una reducció del flux sanguini, que és el contrari al que ocorre a l'escorça del cervell en resposta a un estímul sensorial. En canvi, s'observa un flux sanguini reduït a l'escorça en el cas de malalties com l'Alzheimer o després d'un accident cerebrovascular o isquèmia.
Ara, gràcies a aquest estudi, esperen utilitzar el seu enfocament per estudiar altres regions i malalties del cervell, incloses la depressió, l'obesitat i les afeccions neurodegeneratives.