La Comunitat de Madrid és la regió més longeva d'Espanya, amb una esperança de vida de 84,6 anys. L'esperança de vida ha augmentat als països occidentals en els últims anys, en gran manera a causa dels avenços mèdics i tecnològics, així com l'accés més gran als serveis sanitaris.

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2021 l'esperança de vida al naixement s'ha situat a Espanya en els 83,06 anys; assolint en el cas de les dones els 85,83 anys i, en el dels homes, els 80,24 anys.

Unes dades que, segons l'Organització Mundial de la salut (OMS), situen Espanya com el quart país amb més esperança de vida, per darrere del Japó, país més longeu amb una mitjana d'esperança de vida de 84,4 anys, Suïssa (83,8 anys) i Singapur (83,6 anys). El top 5, per darrere d'Espanya, l'ocupa Itàlia, amb 83,5 anys.

A més, situen la Comunitat de Madrid, amb 84,6 anys, al capdavant com la regió més longeva d'Espanya i amb una esperança de vida superior a la del Japó, seguida de Navarra (84,3 anys) i Castella Lleó (83,9 anys). Al contrari, presenten els valors més baixos Ceuta (78,2), Melilla (79,4) i Andalusia (81,4).

Un envelliment poblacional que està portant als sistemes sanitaris a situar els pacients, amb un paper cada vegada més actiu i apoderat, en el centre de la presa de decisions amb l'objectiu de satisfer les seves necessitats en matèria de salut i abordar amb un nou enfocament la cronicitat a través de sistemes interdisciplinaris, sent clau, segons alguns experts, la transformació digital del sistema sanitari, l'estratificació de la població crònica i el reforç de l'atenció primària. Està suposant un desafiament per als sistemes sanitaris actuals.

Per donar resposta a les necessitats actuals de la població, Madrid indica que compta amb el major pressupost de la seva història en sanitat, 9.789 milions d'euros, el que suposa un increment d'un 17% en els últims quatre anys, amb un creixement del pressupost assignat a Atenció Primària en aquesta legislatura de prop de 500 milions, un 19% més, fins a situar-se en els 2.446 milions, cosa que suposa gairebé el 25 per cent del pressupost sanitari de la CAM, invertint en Atenció Primària "20 euros per cada euro que inverteix el govern nacional".

Per donar resposta a les particularitats de Madrid, que a més de comptar amb la població més longeva registra un volum de concentració de població que altres regions no tenen, l'Atenció Primària madrilenya presenta una sèrie de particularitats, com "l'àmplia cobertura horària del servei". Aquest any s'incrementarà amb la incorporació de 80 nous centres sanitaris 24 hores que reforçaran als 430 centres de salut que hi ha en la CAM, per la qual cosa, partint d'aquestes dades, els madrilenys tenen, de mitjana, un centre sanitari a menys de 15 minuts de la seva llar.

A nivell d'infraestructures, la seva xarxa hospitalària compta amb 35 centres públics que són un referent a nivell nacional i internacional, segons el 'Monitor de Reputació Sanitària (MRS)', estudi que assenyala 6 dels 10 millors hospitals públics d'Espanya pertanyen a la Comunitat de Madrid, concretament els hospitals universitaris La Paz, Gregorio Marañón, 12 d'octubre, Ramón i Cajal, Fundació Jiménez Díaz i Clínico San Carlos, així com 7 dels 10 millors hospitals privats també estan a Madrid.

La CAM, juntament amb Catalunya, és la regió amb el major nombre d'unitats de referència a Espanya: 88 en total, en les que s'ha atès durant 2021 31.194 pacients de tot Espanya en el tractament de patologies complexes. Per a això, compta amb vuit centres de titularitat pública d'alta complexitat que disposen de la infraestructura, tecnologia i especialistes necessaris per oferir a la població un servei de salut per atendre les malalties més complexes: Ramón i Cajal, La Paz, San Carlos, Gregorio Marañón, 12 d'octubre, Porta de Hierro de Majadahonda, La Princesa i la Fundació Jiménez Díaz.

En matèria de digitalització, els seus dirigents indiquen que ha avançat per millorar l'atenció als ciutadans, sumant-se a la creixent necessitat d'implementació digital que s'està estenent a nivell mundial i que està permetent aplicar processos tecnològics com el 'big data' i la intel·ligència artificial (IA) per a la detecció i tractament de malalties, així com per augmentar el control sobre la informació mèdica dels pacients o atendre els pacients per via telemàtica.

El 2021 es van realitzar a Madrid més de 89.000 econsultes i els pacients atesos per telemedicina van superar els 164.000, situant a aquesta regió al capdavant de l'assistència telemàtica del país, amb un 13,5% del total d'actuacions a nivell nacional, sent la Fundació Jiménez Díaz el centre amb més nombre d'econsultes i pacients atesos telemàticament.