La pandèmia del coronavirus ens ha canviat a tots. Ha canviat la manera com ens relacionem, la manera com lliguem, la manera com ens comuniquem i també el contacte social. El que continua sent una incògnita és si els canvis han arribat per quedar-se o quan passi tot plegat tornarem als orígens.
Precisament, aquesta qüestió és una a les que vol donar resposta el psicoanalista i professor col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto al llibre El mundo pos-covid. Així, constata que al llarg d'un any de pandèmia s'han constatat diverses coses. "Durant el primer confinament, la distància amb l'altre va tenir efectes terapèutics per a molta gent". En aquest sentit, destaca que algunes persones ja vivien l'entorn com a quelcom hostil i posa d'exemple nens que poden patir assetjament, nervis a l'escola o a la feina. Tensions, pressions o fins i tot, persones amb trastorns mentals. "Per a aquestes persones, el confinament va ser un alleugeriment respecte a un moviment frenètic, una mena de fre i relax".
Distància i vincles socials
Altres persones van viure aquesta distància de forma diferent, no els va funcionar pas. Ubieto parla d'un tipus de persona amb un perfil molt concret. Gent que necessita consumir o tenir conversa. Els que després de la feina necessiten passar pel bar perquè no suporten estar a casa, més associat al paradigma masculí, o bé una dona o noia que necessita explicar la seva vida a una amiga, associat al paradigma femení.
La tercera constatació que comenta el psicòleg en conversa amb ElNacional.cat son els canvis en els vincles socials. "Hi ha persones, que han perdut algú que no sortien o que surten poc, eren vulnerables o vivien en soledat i la distància s'ha incorporat com una manera del vincle. Hi haurà el risc que no surtin de casa i això no passarà només amb persones grans".
Càmping / Unsplash
El que segur que quedarà, tant sí com no, és la distància com a concepte. "Tots anirem incorporant d'una manera o altra la distància com un element més present que abans. Hi haurà esdeveniments multitudinaris que potser no ens agradaran com abans. Hi haurà persones que potser no hi aniran, això quedarà com a seqüela durant un temps, ús de mascareta, sigui amb viatges d'avió o en alguns espais concrets, com ja fan les persones asiàtiques". Així, destaca que la vivència de la pandèmia té a veure amb la fragilitat. "Aquestes persones que diuen que se senten poca cosa, insegures, que no són capaces de sostenir una feina, una relació, la distància serà una necessitat". Contràriament, destaca que les persones que viuen la seva fragilitat amb més coratge i menys angoixa aniran una mica tornant a la normalitat, però durant un temps "notaran aquesta distància". I ironitza: "Ens farem una mica nòrdics".
I això ens porta a una altra pregunta. Què passarà amb els dos petons a l'hora de saludar-se? Ubieto constata que és probable que es mantingui en entorns més propers, familiars, amics, però que amb persones desconegudes és possible que es passi a un altre tipus de salutació, com ja passa en altres cultures. "No ho deixarem de fer, però ho farem amb menys alegria i amb una mica més de distància".
La virtualitat, en el punt de mira
Una altra constatació que recull el llibre és l'efervescència del fet virtual, recursos virtuals, satisfacció individual, accedir a moltes persones sense contactar amb l'altre, lligar per internet, sexe online o educar-se per internet seran coses que aniran a l'alça. "Serà un fenomen creixent, però no acabarà amb la presència. Hem de trobar un híbrid entre presència i virtual", i detalla que té alguns pacients que sabent que es poden fer sessions online, per comoditat i per evitar el contacte, ho prefereixen.
En aquesta mateixa línia, la presencialitat, exposa, és irrenunciable. "La presència no vol dir només presència física, és el cos, la tensió, l'emoció. I remarca que "no és el mateix una explicació virtual que si ho fa a classe, amb elements d'interacció com és la capacitat de resposta que pot tenir algú, hi ha un llenguatge que no passa per la paraula, que no és la mateixa la passió que es transmet d'un lloc a l'altre".
Conversa de WhatsApp / Unsplash
Tot i això, l'expert assenyala que "la virtualitat és interessant quan evoca la presència, és a dir, quan evoquem allò que hem tingut abans". "Hem parlat amb presència i ara ho fem virtualment". I subratlla que "quan evoca la presència, té moltes virtuts".
Efectes en l'educació?
Però la virtualitat, evidentment, té efectes en l'educació. "Hi ha estudis sobre quin és el millor percentatge d'educació virtual a la setmana, i els experts consideren que a la primària això és de 45 minuts", comenta.
Així, també destaca que la lectura és molt més superficial a través de les pantalles, perquè amb el llibre físic pots tornar enrere o subratllar conceptes. "A la pantalla, la mires, toques el mòbil... afavoreix el multitasking, no tornes enrere si no acabes d'entendre el concepte", i conclou afirmant que "té un element més de dispersió".
Imatge principal: un grup de persones al final d'un túnel / Unsplash