Un equip d'experts de la Universitat d'Hiroshima va anunciar recentment que havia creat un compost químic que aconsegueix separar els espermatozoides amb cromosoma X (femella) dels espermatozoides amb cromosoma Y (mascle), alentint la velocitat dels primers i donant avantatge als segons perquè es produeixi la fecundació del mascle.
De moment, els estudis s'han dut a terme només en animals, però creuen que en els humans funcionaria de la mateixa forma i que es podria aplicar en gels d'ús vaginal abans de les relacions sexuals per tenir més probabilitat d'engendrar nens, sense metgesses ni tècniques invasives.
A Europa hi ha prohibida l'elecció del sexe del nadó tret que sigui per finalitats terapèutiques, però aquest tipus d'estudis posa el focus sobre una qüestió que sempre ha interessat a les parelles: poder predir quina probabilitat tenen de tenir un nen o una nena.
Que el pare té un paper determinant en el sexe dels seus fills, ja se sabia, però les raons per les quals és més probable que es tinguin un nen o una nena, no es tenen del tot clares.
L'estudi més complet fins ara va ser dut a terme per la Universitat de Newcastle i es va realitzar després d'una llarga investigació que va involucrar milers de famílies des de fa centenars d'anys. Les conclusions apuntaven que els homes hereten la tendència a tenir fills o filles al seu torn dels seus propis pares. L'estudi ha analitzat 927 arbres genealògics amb informació de 556.387 persones d'Amèrica del Nord i Europa des de l'any 1600. Les conclusions apunten que els homes tenen més probabilitats de tenir fills si tenen més germans, però és més probable que tinguin filles si tenen més germanes. En el cas de les dones, no es pot predir.
Un home determina el sexe d'un nadó depenent de si la seva esperma porta un cromosoma X o Y. Quan un cromosoma X es combina amb el cromosoma X de la mare, neix una nena (XX). Quan el pare aporta un cromosoma Y, neix un nen (XY). Però aquest estudi suggereix que un gen encara no descobert controla si l'esperma d'un home conté més cromosomes X o Y. És a dir, que en funció de si l'home conté a la seva esperma més cromosomes X que Y o al contrari, té més probabilitats de tenir un nen o una nena. En funció de com es manifestin els gens, els homes poden produir més espermatozoides Y, un nombre aproximadament igual d'ambdós o més proporció de X, la qual cosa determinarà al seu torn el sexe dels seus fills.
La investigació ofereix dades curioses. Per exemple, s'analitza perquè a molts dels països que van participar en les Guerres Mundials, hi va haver un augment sobtat en el nombre de nens homes nascuts després del conflicte. L'any posterior a l'acabament de la Primera Guerra Mundial, van néixer dos nens addicionals per cada 100 nenes al Regne Unit, en comparació amb l'any anterior al començament de la guerra. L'estudi apunta que, per probabilitat, aquells homes amb més fills homes tenien més probabilitat de veure tornar de la Guerra a algun d'ells.
En canvi, els que tenien menys nois i més noies, tenien més probabilitat de quedar-se sense cap. Això que implica? Doncs que en la següent generació, els supervivents de la guerra que van tenir fills després del conflicte, en tenir més germans homes, van tenir més possibilitat de tenir nens que nenes.