Cada 29 de setembre se celebra el Dia Mundial del Cor, una data que posa el focus en la prevenció de les malalties cardiovasculars i en la importància de conèixer els factors que poden augmentar el risc. Entre ells es troba el colesterol, encara que una analítica amb valors per sobre dels recomanats no significa automàticament que existeixi un problema cardiovascular greu. Segons la Dra. Zamira Gómez, cardiòloga de l'Institut del Cor de Quirónsalud Dexeus de l'Hospital Universitari Dexeus, el colesterol "mai s'ha de valorar com un element aïllat, sinó en el context del risc cardiovascular global del pacient". L'especialista el compara amb una peça d'un puzle: per conèixer el risc real cal encaixar-la amb altres factors com la pressió arterial, el tabaquisme, la diabetis, l'edat o els antecedents familiars.
Què valora un cardiòleg davant un colesterol elevat?
El primer és calcular el risc cardiovascular global. A Europa, una de les eines utilitzades per fer-ho és mitjançant el SCORE2, una taula d'estratificació de risc que permet classificar els pacients segons el seu nivell de risc cardiovascular.
Per a això es té en compte si la persona ha patit un infart o un ictus, si té diabetis, hipertensió o malaltia renal crònica, si fuma, la seva edat i sexe, i també els antecedents familiars de malaltia cardiovascular prematura o determinades malalties inflamatòries.
A més, algunes proves poden ajudar a completar la valoració. "Un TAC que mesura el calci de les artèries coronàries, les ecografies de les artèries caròtides o femorals i l'ecocardiograma Doppler color ens poden aportar informació addicional", explica la cardiòloga.
No tot depèn del colesterol "dolent"
El LDL és conegut popularment com a colesterol "dolent" perquè s'encarrega de portar el colesterol a les cèl·lules que el necessitin, però quan es troba elevat, pot acumular-se a les parets de les artèries i contribuir a la formació de plaques d'ateroma, donant lloc a l'aterosclerosi.
El HDL, conegut com a colesterol "bo", ajuda a retirar l'excés de colesterol de la sang i transportar-lo fins al fetge per a la seva eliminació. Per això, no n'hi ha prou amb mirar el colesterol total. Aquesta xifra és la suma de diferents tipus de colesterol i pot ocultar el risc real, que depèn de la proporció entre ells i, sobretot, del conjunt de factors cardiovasculars.
Dues persones amb el mateix colesterol poden tenir riscos molt diferents
Una persona de 30 anys, que no fuma, practica esport, té un pes adequat, la pressió arterial normal i no pateix diabetis pot presentar un LDL elevat i, així i tot, tenir un risc cardiovascular baix a curt i mitjà termini.
En canvi, un pacient de mitjana edat que fuma, té diabetis, hipertensió i sobrepès pot presentar un risc molt més gran encara que els seus nivells de colesterol no semblin especialment elevats. "El risc cardiovascular global no depèn exclusivament d'una xifra aïllada de colesterol, sinó de la suma i interacció de múltiples factors de risc", assenyala Gómez.
Hipertensió, tabac, diabetis i obesitat també compten
La hipertensió augmenta la pressió sobre les parets de les artèries i pot afavorir que el colesterol s'hi acumuli. La diabetis pot danyar l'endoteli, afavorir la inflamació i augmentar el risc de trombosi i obstrucció arterial.
El tabaquisme provoca una lesió directa de les artèries, augmenta la predisposició a formar trombes i redueix la disponibilitat d'oxigen. El sobrepès i l'obesitat, a més, afavoreixen l'aparició d'hipertensió, diabetis i alteracions del colesterol i els triglicèrids. També existeixen factors que no es poden modificar, com l'edat o la predisposició genètica. Aquesta última es pot valorar, entre altres eines, mitjançant una analítica que determini la lipoproteïna(a).
Quan cal prendre medicació?
En persones amb un risc cardiovascular baix o moderat, sense malaltia vascular prèvia i amb alteracions lleus, els canvis en l'estil de vida poden ser suficients per millorar el perfil lipídic. Quan el risc és alt o molt alt, existeix dany orgànic o una predisposició genètica important, pot ser necessari recórrer al tractament farmacològic.
En qualsevol cas, la medicació no substitueix els hàbits saludables. "El tractament ha de ser integral: estil de vida cardiosaludable, tractament farmacològic quan estigui indicat i seguiment clínic del pacient", apunta l'especialista.
Desconfia dels remeis "miracle"
Les xarxes socials estan plenes de suplements, infusions i remeis que prometen reduir el colesterol o "netejar" les artèries. No obstant això, no existeix cap beguda o suplement capaç de desfer una placa d'ateroma de forma miraculosa.
"Sempre cal desconfiar de qualsevol producte que prometi un resultat miraculós", adverteix Gómez. Confiar en aquests productes pot generar una falsa sensació de seguretat i endarrerir un tractament mèdic necessari. Tampoc és necessari eliminar automàticament determinats aliments, com l'ou, pel simple fet de tenir el colesterol elevat. L'alimentació s'ha de valorar en conjunt.
Els hàbits que sí que protegeixen el cor
L'alimentació, l'activitat física i el control del pes són pilars fonamentals. L'especialista recomana substituir els greixos saturats, com els de la mantega, per oli d'oliva, fruita seca i peix blau, a més de prioritzar llegums, civada i altres aliments rics en fibra i limitar les farines refinades i els sucres afegits. L'exercici ajuda a millorar el perfil lipídic i el metabolisme dels triglicèrids. A això cal sumar-hi l'abandonament del tabac i mantenir un pes i un perímetre abdominal saludables.
Davant una analítica amb colesterol elevat, per tant, el missatge és clar: no cal quedar-se únicament amb una xifra. "Sempre som a temps de modificar el risc per evitar tenir una malaltia establerta", conclou la cardiòloga. La recomanació és consultar amb un especialista per valorar el risc cardiovascular global i determinar les mesures més adequades en cada cas.