Les dades són preocupants. Un de cada set adolescents pateix un problema mental diagnosticat, i gairebé 46.000 se suïciden cada any, sent aquesta la segona causa de mort entre la joventut, segons l’Organització Mundial de la Salut. Amb la pandèmia, a més, les xifres no han parat de créixer: els símptomes de depressió s'han duplicat en nens i adolescents en comparació amb la dècada anterior.
És important saber, tanmateix, que la depressió es pot prevenir i tractar. En aquest punt els pares tenen un paper clau, ja que han d'estar alerta als senyals. Ho explica Amalia Gordóvil, professora col·laboradora de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya, que assegura que "els principals símptomes de la depressió infantil són canvis en l'estat d'ànim més enllà dels habituals, per exemple, que l'adolescent s'aïlla no només dels pares, sinó també dels amics, o perdi interès per les activitats que li agradaven abans, o comença a mostrar-se més irritable". També es pot manifestar mitjançant altres senyals: "una deixadesa de la higiene personal, una davallada en l'exercici acadèmic o conductes de risc sexuals, d'abús de substàncies o delictives".
La depressió es pot prevenir i tractar, i els pares tenen un paper clau per poder fer-ho / Unsplash
Quan es poden començar a detectar els signes d'alarma?
La depressió es pot diagnosticar des de la infància, però és durant l'etapa de l'adolescència quan som més vulnerables, ja que és en aquest moment vital quan passem per una crisi d'identitat, on busquem altres models de referència més enllà dels familiars. Això "no significa que hi hagi una relació causal amb la depressió, però com a pares hem de treballar des de la infància per tal de reduir riscs", assegura la psicòloga.
Els pares han d'intentar crear un clima de confiança i comunicació sobre les emocions a casa, per tal que els fills puguin expressar el que senten sense por. La psicòloga insisteix que "la millor ajuda que poden oferir els pares és cuidar la seva pròpia salut mental per ser models saludables d'afrontament a les dificultats".
El primer pas és entendre la depressió
Per tal de detectar i poder actuar si els fills pateixen una depressió, el primer que cal fer és entendre en què consisteix aquest trastorn. Els experts la defineixen com "un trastorn mental que afecta l'estat anímic de la persona que el pateix, de manera que la tristor o la irritabilitat i la frustració interfereixen significativament en la vida diària de la persona durant un llarg període de temps, cosa que dificulta la seva vida personal, social, escolar o laboral". Tot i que es pot detectar, cal que sigui diagnosticada per un professional de la salut mental.
És crucial que els pares entenguin què és la depressió per tal de detectar-la / Unsplash
També és important saber que hi ha certs factors "de risc" que poden augmentar les possibilitats que es pateixi depressió a curtes edats, explica Amalia Gordóvil. "El fet que algun membre de la família consumeixi substàncies, la presència de depressió en algun dels progenitors o les dificultats relacionals entre membres del nucli familiar poden ser detonants, a més de, lògicament, de si s'ha patit maltractament i/o viscut situacions d'estrès agut o sostingut com l'assetjament o l'abús".
Els pares han de construir relacions saludables i fer de models
Els experts insisteixen que advertir la depressió a temps és clau. Quan no es fa, la conseqüència més greu, segons la psicòloga, és que la persona no rebi les eines necessàries per gestionar les seves emocions i que apareguin pensaments de suïcidi que puguin portar-se a la pràctica. A més, s'incrementa el risc d'arribar a l'adultesa amb una baixa autoestima que condueixi a relacions tòxiques dependents, sentiments d'incapacitat o desenvolupament d'altres malalties mentals.
Què poden fer els pares? En primer lloc, afrontar les situacions estressants de forma saludable. "Si els fills veuen que després d'un mal dia a la feina et queixes i beus un gintònic per oblidar-ho o prens un ansiolític, estàs transmetent que la regulació emocional passa pel consum de substàncies, cosa que no és un bon mecanisme d'afrontament", assenyala Gordóvil.
Advertir la depressió a temps és clau / Unsplash
Un altre problema greu és invalidar les emocions dels fills, transmetent missatges com "això que et passa no és res" o "jo a la teva edat no tenia tantes ximpleries al cap". Si es fa això, es transmet als fills que les emocions que senten no són correctes. A més a més, hi ha dos missatges importants que es poden transmetre explícitament o mitjançant accions, i que posen en risc la salut mental dels fills. El primer és el "no ets capaç", i es transmet des de la sobreprotecció, fent pels fills coses que per la seva edat podrien fer per si mateixos, i l'altre és el "no ets suficient", quan no valorem les coses que fan bé o desaprovem les decisions pròpies que prenen.
És crucial, doncs, no invalidar les emocions, procurar fer de model mantenint hàbits i relacions saludables i no sobreprotegir o menystenir el que viuen els nens.
Imatge principal: depressió / Unsplash