Cada vegada més dones parlen de part respectat, informació clara, acompanyament continu i protagonisme en la presa de decisions. Però, què passa quan el naixement requereix una cesària? Pot encaixar aquest procediment dins d’un enfocament humanitzat? La resposta, segons l’evidència clínica, és sí.
“La humanització del naixement no depèn de la via del part, sinó de com s’acompanya la dona en tot el procés”, explica la Dra. María Goya, obstetra i coordinadora d’Obstetrícia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona. És a dir, el respecte no està vinculat exclusivament al part vaginal, sinó a la qualitat de l’atenció.
Quan la cesària és la millor opció
El part és un procés fisiològic, però no sempre transcorre sense complicacions. Hi ha situacions en què la cirurgia és l’opció més segura per a mare i fill, com alteracions en la freqüència cardíaca fetal, problemes placentaris o dificultats en la progressió del part.
“Endarrerir o evitar la intervenció en aquests casos pot augmentar riscos”, explica la Dra. Goya. “La cesària forma part del naixement i, quan és necessària, pot i ha d’integrar-se en un model respectuós, informat i centrat en la dona i la seva família.” La clau està a no contraposar seguretat clínica i experiència emocional.
El concepte de cesària provincle
Dins d’aquest enfocament apareix la cesària provincle, que busca mantenir el vincle mare-fill i la vivència conscient del naixement, sempre que les condicions mèdiques ho permetin.
A la pràctica, això implica coordinació entre obstetres, matrones, personal d’infermeria, anestèsia i pediatria, i mesures com:
- Informació clara abans i durant la intervenció
- Presència de l'acompanyant a quiròfan
- Comunicació constant sobre el que està passant
- Contacte pell amb pell immediat si és possible
- Possibilitat que la mare pugui veure el naixement sense comprometre la seguretat
“La cesària provincle no elimina protocols ni compromet la pràctica quirúrgica; s’integra en ella. La seguretat sempre és la base”, recalca la Dra. Goya.
La importància de la comunicació
Un dels moments més delicats és quan la cesària no estava prevista. El canvi de pla pot generar por, frustració o sensació de pèrdua de control si no es comunica adequadament.
Segons Gemma Ruiz, directora assistencial de Mi Matrona a l’Hospital Quirónsalud Barcelona: “Humanitzar significa cuidar com s’informa, com s’acompanya i com es viu aquest moment.”
El paper de la matrona és clau per transmetre coherència i seguretat durant tot el procés. Quan l’equip actua de manera cohesionada, la cesària deixa de ser percebuda com un fracàs.
“La dona no necessita només una explicació tècnica; necessita sentir que l’equip segueix al seu costat”, afegeix Ruiz.
Evidència científica
Els estudis observacionals mostren que la satisfacció materna augmenta quan la dona rep informació clara, participa en la presa de decisions i té acompanyament continu. Quan la situació clínica ho permet, el contacte precoç mare-fill afavoreix el vincle i l’inici de la lactància.
Reduir la cesària a un acte tècnic deixa fora la seva dimensió emocional. La humanització no significa oposar-se a la intervenció, sinó integrar seguretat clínica i experiència emocional.
Trencar mites sobre la cesària
- La cesària no és un fracàs: és una eina mèdica que salva vides.
- La cirurgia no exclou el respecte: informació, participació i tracte empàtic són possibles al quiròfan.
- El vincle mare-fill no depèn de la via del part, sinó del contacte i l’acompanyament.
Així doncs, com resumeix la Dra. Goya: “Moltes dones diuen després: no va ser el part que imaginava, però sí el naixement que necessitava.”
Humanitzar la cesària significa entendre que intervenir a temps també és una forma de cuidar. La combinació de seguretat clínica, informació i acompanyament continu permet que la intervenció formi part d’una experiència positiva, segura i emocionalment cuidada.