La Universitat Alfons X el Savi (UAX) va reunir a referents del sistema sanitari madrileny per analitzar el desajust competencial detectat a la pràctica clínica i com abordar-lo des de la formació universitària, en la I Jornada de Salut Digital de l'UAX.

"Des de la universitat tenim la responsabilitat d'observar amb precisió com evoluciona la pràctica assistencial i detectar quines competències continuen sense estar prou cobertes. Aquesta lectura de la realitat és clau per transformar els nostres programes formatius i preparar els professionals que el sistema necessita, en un context en què la tecnologia redefineix rols, processos i decisions clíniques," va explicar Aida Suárez, degana de la Facultat de Ciències Biomèdiques i de la Salut de UAX. UAX treballa per estendre aquesta formació en totes les titulacions sanitàries per al curs 2026-27.

La trobada ha abordat la urgència de formar i avaluar en capacitats digitals, la transformació estructural que viu l'assistència sanitària i el potencial de la tecnologia avançada i la computació quàntica, així com el paper que continua jugant l'humanisme mèdic a la pràctica clínica per dissenyar el sistema de salut del futur.

En aquest sentit, durant la jornada ha participat Nuria Ruiz, directora general del Sermas, que ha introduït la sessió recordant que la transformació digital de la sanitat "no només és tecnològica, és una oportunitat per repensar com cuidem els pacients i per canviar la nostra forma d'atenció i això fonamentalment va de persones".

María Teresa Requena, directora metgessa de l'hospital Severo Ochoa va subratllar que la formació en digitalització s'ha realitzat sobre la marxa "de forma molt intensa, variada i poc homogènia", i va alertar sobre la necessitat de repensar el seu plantejament formatiu.

Entre les habilitats i competències tecnològiques apuntades pels experts destaquen l'alfabetització en dades i IA aplicada a la pràctica clínica: els estudiants han de saber identificar quines eines aplicar segons el context, el pacient i el seu valor clínic. Marcos Hernández, subdirector mèdic del Gregorio Marañón, va insistir: "Formar-vos en dades tot el que pugueu. La IA transformarà no només la relació amb el pacient, sinó tot".

A més, Javier Hernández, coordinador de la Xarxa Oncològica Madrilenya (Sermas) i professor d'UAX, va reivindicar la necessitat de formar ja estudiants en computació quàntica aplicada a la salut: "Això és un canvi de cultura".

Consideren que cal aprendre a utilitzar la tecnologia com una eina que ajudi a la pràctica sanitària, la faci més precisa i eficient, sense dependre d'ella. En paraules de Marta del Olmo, directora gerent Territorial d'HU Rei Joan Carles, HU Infanta Elena i HU General de Villalba, "el transformador de les competències digitals és com canvia la presa de decisions. No es tracta de saber utilitzar eines, sinó de saber quan i amb quins pacients utilitzar-les". Una idea compartida per molts ponents, que van advocar per una presa de decisions clíniques basada en dades i criteris ètics.

Així mateix, van indicar que els perfils clínics i tècnics han d'aprendre a treballar junts. Antonio Urda, Chief Government Affairs Officer de Savana, va recordar que "falten metges que parlin l'idioma tecnològic, i enginyers que comprenguin el clínic". Una visió que va compartir Javier Hermoso, cap d'estudis d'Enginyeria Biomèdica d'UAX, que va aclarir que "això no és una usurpació entre camps".

Juntament la capacitació tecnològica, tots els professionals han incidit en la importància de no perdre l'enfocament humanista ni la capacitat d'escolta activa cap al pacient. "Sense persones no hi ha salut. Hem de treballar des de la persona, per a la persona i amb la persona," ha assenyalat María Victoria Redondo, coordinadora de Salut Digital del Grau de Medicina d'UAX.

Digitalització

A més de la capacitació dels futurs professionals, es van abordar els obstacles que enfronten els centres hospitalaris per ajudar els seus equips a aprofitar les innovacions en favor d'una cura més efectiva i de diagnòstics cada vegada més encertats:

Van explicar que hospitals com el Gregorio Marañón manegen plantilles amb fins a 50 anys de diferència. Dotar d'eines adequades i formació accessible per a tothom és clau, van incidir. Marcos Hernández, va destacar que "els sèniors són capaços d'espavilar-se amb certa facilitat si som capaços de donar-los les eines oportunes".

Àngel Blanc, VA CIAR de Quirónsalud, va advocar per convertir el pacient en un agent actiu. "Els pacients vindran sempre informats, i per això hem d'aprofitar aquest avantatge i reduir activitat innecessària". Per la seva part, Javier Arcos, director gerent de l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, va apuntar que el metge del futur serà "un gestor de processos amb dades i equips a la seva disposició per garantir que les cures s'apliquin amb eficàcia".

Els participants van coincidir que la universitat ha d'assumir el repte d'incorporar competències digitals des del primer curs, no només com a assignatura aïllada, sinó de forma transversal. En aquest sentit, UAX indica que va ser la primera a integrar salut digital en el seu Grau de Medicina i treballa ara a estendre aquest enfocament a totes les seves titulacions sanitàries per a 2026. Manuel Grandal, president del Comitè Científic de Telemedicina i Salut Digital d'Icomem, va destacar que "els estudiants han d'aprendre a utilitzar, com es fa en UAX, les eines que els professionals mèdics necessiten i utilitzen".

Patricia Ferrero, vicedegana Infermeria i Psicologia d'UAX, va destacar que UAX busca "integrar aquests continguts de forma interdisciplinària i aplicar-los en projectes desenvolupats amb empreses, perquè no treballem sols als hospitals," una iniciativa amb què la universitat fomenta el desenvolupament de competències i habilitats claus en el nou paradigma professional sanitari.