En aquests primers dies en què ha estat permès sortir a fer esport, un dels aspectes que més han destacat els experts és la necessitat de ser prudents després de diverses setmanes sense fer pràcticament exercici. Quan es corre o es realitzen activitats cardiovasculars augmenta la freqüència cardíaca. La zona de freqüència cardíaca ideal perquè un individu entreni depèn de la seva edat, nivell de condició física i nivells d'activitat, així com de si tenen o no alguna condició mèdica específica.
La freqüència cardíaca és una bona mesura per saber fins on es pot arribar amb l'exercici. Una freqüència cardíaca baixa durant l'exercici és indicatiu que es pot realitzar un esforç major però, si és massa alta, pot resultar perillós. Per això és bo realitzar un seguiment del ritme cardíac a la pràctica esportiva.
Els experts aconsellen que les persones no superin entre el 50% i el 85% de la seva freqüència cardíaca màxima durant l'exercici. Segons els seus càlculs, la freqüència cardíaca màxima és d'al voltant de 220 batecs per minut (lpm) menys l'edat de la persona. Per tant, la freqüència cardíaca màxima d'una persona de 20 anys seria d'al voltant de 200 lpm (220 menys 20 = 200 lpm). En començar a fer exercici, una persona ha d'apuntar a l'extrem inferior del rang de freqüència cardíaca (50% de la seva freqüència cardíaca màxima) i augmentar gradualment amb el temps (fins a aconseguir el 85%).
A mesura que una persona comença a fer exercici amb regularitat i millorar el seu estat físic podrà fer exercici dins d'una zona de freqüència cardíaca més alta, perquè el cor i els músculs es poden entrenar per respondre a l'esforç repetit. Però en començar, i una vegada calculades les zones de freqüència cardíaca que té per objectiu, es pot esbrinar si es compleix o no amb aquests rangs mesurant la freqüència cardíaca mentre corre.
El mètode més bàsic per provar la freqüència cardíaca és comptar la freqüència del pols a mà, col·locant dos dits lleugerament al canell oposat fins que pugui sentir el pols. Després, cal comptar la quantitat de pulsacions en 30 segons i multiplicar per dos per esbrinar la quantitat de pulsacions en 60 segons. Una altra fórmula és mesurar amb un dispositiu de canell o un rellotge de polsera, així com amb un monitor de pit que detecta els batecs del cor.
Si una persona experimenta opressió al pit durant la cursa, pot ser perquè la seva freqüència cardíaca sigui massa alta. Encara que l'augment de la freqüència cardíaca és un dels objectius de l'exercici, l'esforç pot ser perjudicial. Altres símptomes són la dificultat per respirar i una incapacitat relativa per parlar mentre corre. Si una persona nota algun d'aquests signes, ha de reduir la velocitat i concentrar-se a respirar de manera constant.
És important tenir en compte que aquestes freqüències cardíaques són una mesura per a persones sanes. Aquells que estan prenent medicaments que redueixen la freqüència cardíaca o afecten la forma que el cor respon a l'exercici, o si tenen antecedents d'arrítmia cardíaca, atac cardíac o un altre problema mèdic, han de buscar els nivells segurs d'exercici amb un metge abans de començar qualsevol règim d'exercici.