El biofeedback és un tipus de teràpia que utilitza instruments electrònics que generen senyals auditius o visuals, amb l'objectiu que els pacients prenguin consciència de determinats canvis fisiològics i biològics com el ritme cardíac, la pressió arterial, la conductància de la pell o el pols.
L'objectiu és que pugui modificar-los i millorar el seu funcionament. Els estudis fets fins ara semblen demostrar que aquesta tècnica dona bons resultats en el tractament de problemes com la impotència, trastorns gastrointestinals (diarrees, incontinències), epilèpsia, ansietat, insomni, hipertensió i cefalees.
Ara, una nova revisió realitzada per experts americans ha trobat una evidència del fet que també pot ser útil per tractar diverses afeccions, com els mals de cap recurrents, millorar la incontinència urinària i fecal i ajudar la recuperació d'un accident cerebrovascular. L'anàlisi científica, publicada en el Journal of General Internal Medicine, demostra que es tracta d'una teràpia rendible i de baix risc.
La veritat és que l'evidència sobre com s'utilitza la bioretroalimentació i la seva efectivitat és molt dispersa, per la qual cosa no és un tractament que està a l'agenda dels sistemes de salut. Aquest ha estat un dels motius de dur a terme aquesta investigació, que ha estudiat i resumit el que s'ha trobat fins ara.
En total, els investigadors van utilitzar 16 revisions sistemàtiques sobre el tema i, entre altres coses, s'ha demostrat que hi ha una evidència clara que el biofeedback és efectiu per reduir el mal de cap. En concret, ajuda a disminuir la freqüència, durada i intensitat de les migranyes i els mals de cap tensionals. També hi ha evidència sòlida que mostra que pot ajudar amb la incontinència urinària en homes a qui se'ls ha extirpat la pròstata, ja que potencia l'entrenament muscular del sòl pelvià.
I encara que en menor mesura s'han trobat estudis que donen fe que pot ser útil per a la incontinència fecal tant en persones grans d'ambdós sexes com en dones joves que han passat per un part, així com per a aquells que pateixen les conseqüències en l'organisme després de l'accident cerebrovascular. Menys evidència s'ha trobat dels seus beneficis per a altres afeccions com la hipertensió, el bruxisme (prémer o grinyolar les dents, generalment mentre es dorm), dolor de part i la malaltia de Reynaud (una afecció que implica un flux sanguini reduït en les extremitats).
Els experts també han assenyalat diversos objectius a futur per començar a realitzar investigacions sobre el biofeedback: entrenament d'equilibri i marxa, fibromiàlgia o hipotensió, per posar-ne uns exemples.