"La medicina necessita un canvi de paradigma". Són paraules que Michael Snyder, professor de l'Escola de Medicina de Stanford, expert en genètica i responsable d'un estudi realitzat per aquesta universitat en el qual s'analitza com el Big Data canviarà la cura de la salut en el món.

Recopilació de dades

Durant diversos anys, científics d'aquest prestigiós centre universitari han seguit més de 100 persones i han recopilat dades sobre la seva composició genètica i molecular, amb l'objectiu de trobar una nova manera d'abordar el significat de ser saludable i com determinades decisions i hàbits que establim en la nostra vida ens predisposen a desenvolupar una determinada malaltia. "En general, estudiem les persones quan estan malaltes, rares vegades quan estan sanes, i això significa que no sabem què significa estar saludable en l'àmbit bioquímic en cada cas en particular".

Durant la investigació, els experts van estudiar a escala molecular i genètica el perfil de cada participant a mesura que transcorrien els anys, observant qualsevol anomalia que pogués indicar el desenvolupament d'una malaltia: pressió arterial alta, arrítmies, cardiomiopaties, càncer...

L'objectiu era vigilar persones saludables i obtenir informació concreta mitjançant anàlisis de sang, mostres d'orina i excrements, i dispositius com rellotges intel·ligents o registres de glucosa

L'objectiu era vigilar persones saludables i obtenir informació concreta mitjançant anàlisis de sang, mostres d'orina i excrements, i dispositius com rellotges intel·ligents o registres de glucosa que emmagatzemessin canvis biològics en els pacients. La investigació va permetre demostrar que si els metges realitzen anàlisis més profundes amb una freqüència raonable, recopilaran informació clínicament útil per a la salut del pacient. És a dir, un Big Data aplicat a la medicina.

Casos d'èxit

Encara que la mitjana de seguiment va ser de tres anys, alguns van ser monitorats durant vuit. En molts d'ells es van detectar problemes de salut per sobre de la mitjana habitual i en fases molt primerenques de la malaltia. Per exemple, es va detectar 9 persones que començaven a desenvolupar diabetis controlant contínuament els seus nivells de glucosa i insulina. A través de la seqüenciació genètica, es van identificar 13 trets associats amb defectes cardíacs greus. I efectivament les proves posteriors el cor van demostrar que aquestes persones patien una malaltia cardíaca.

Un dels descobriments més importants es va produir quan es va detectar que una persona tenia limfoma després que els experts van registrar un augment en el volum d'un braç. El participant va passar a rebre teràpia per tractar amb èxit la malaltia. Es van detectar un altre tipus de situacions que precedeixen estats precancerosos: l'hemoglobina baixa, l'existència de plaques a les artèries... troballes que no se solen descobrir en els controls rutinaris que es fan en la medicina actual.

L'important, segons els experts, és que es van descobrir abans que apareguessin els símptomes, la qual cosa va suposar un alt percentatge d'èxit en els tractaments. Fins i tot, tot i que encara es necessita més investigació, els experts que han dut a terme l'estudi creuen haver identificat nous biomarcadors relacionats amb determinades malalties. Segons Snyder, aquesta nova medicina de precisió té per objectiu "predir el risc de malaltia i detectar-la abans que sigui simptomàtica".