Beure aigua és una de les recomanacions més repetides quan parlem de salut renal. Però és cert que com més bevem, millor funcionen els ronyons? O estem davant d'un mite molt estès?
El Dr. Ahmed-Omar Ibrik Ibrik, facultatiu especialista en Nefrologia de l'Hospital Quirónsalud el Vallès, posa matisos importants a aquesta creença: “en persones sanes no hi ha evidència sòlida que beure molta aigua per sobre de la set millori la funció renal o previngui la malaltia renal”.
Beure molta aigua millora els ronyons?
La idea que cal “forçar” la hidratació per netejar o protegir els ronyons no està sostinguda per l’evidència científica. Els ronyons ja realitzen de forma natural la funció de filtrar la sang i regular l’equilibri de líquids de l’organisme. Beure més aigua no potencia aquest mecanisme.
Segons l'especialista, l'efecte real de l'excés d'aigua és més simple: augmenta el volum d'orina i dilueix la seva concentració, però no “depura” l'organisme ni millora la funció renal en persones sanes.
¿Quanta aigua és realment necessària?
No hi ha una xifra única vàlida per a tothom. La hidratació adequada és aquella que manté l'equilibri de l'organisme i evita tant la deshidratació com l'excés de líquids.
El Dr. Ibrik ho resumeix així: “suficient és la ingesta que evita la deshidratació i manté una hidratació estable”.
Aquesta necessitat varia en funció de factors com:
- la calor ambiental
- l'exercici físic
- la febre o malalties digestives
- el pes corporal
- o la presència de patologies
Com a referència general, en adults sans se sol situar al voltant de 2 litres diaris en dones i 2,5 litres en homes (incloent-hi aigua, altres begudes i aliments).
“Desintoxica” l'organisme beure més aigua?
És un dels mites més estesos.
El Dr. Ibrik és clar: “els ronyons ja netegen la sang contínuament; beure més aigua només dilueix l'orina”. És a dir, el concepte de “detox renal” no existeix com a tal en persones sanes. Els ronyons no necessiten ser “netejats” amb un consum elevat d'aigua.
¿Quan sí que és útil augmentar la ingesta d'aigua?
Hi ha situacions concretes on sí que hi ha evidència de benefici clar: la prevenció dels càlculs renals.
En aquests casos, augmentar el volum d'orina ajuda a evitar la formació de cristalls que poden donar lloc a pedres al ronyó.
Per això, en pacients amb antecedents de litiasi, l'objectiu no és “beure més”, sinó aconseguir una diüresi suficient, generalment superior a 2–2,5 litres diaris.
¿Es pot beure massa aigua?
Sí, i no és un detall menor. Un consum excessiu pot provocar hiponatrèmia, una alteració en la qual el sodi en sang es dilueix per excés d'aigua.
“En casos greus pot causar cefalea, nàusees, confusió i fins i tot convulsions”, adverteix el nefròleg. És una situació poc freqüent, però potencialment seriosa, sobretot en persones amb factors de risc.
¿El color de l'orina és un bon indicador?
Encara que popularment s'utilitza com a referència, no és un mètode fiable per avaluar la hidratació en tots els casos.
L'especialista assenyala que el color de l'orina pot orientar de forma general, però no és un marcador clínic precís per controlar l'estat d'hidratació.
¿El cafè o el te deshidraten?
No. Aquestes begudes també contribueixen a la ingesta total de líquids. Tanmateix, els experts recomanen prioritzar l'aigua com a principal font d'hidratació i moderar el consum de begudes ensucrades.
Hidratació i malaltia renal: no hi ha regles universals
En pacients amb malaltia renal crònica, les recomanacions canvien completament segons l'estadi de la malaltia.
En fases moderades es pot mantenir una hidratació normal o fins i tot una mica augmentada, mentre que en fases avançades pot ser necessari restringir líquids per evitar sobrecàrrega. “En aquests casos, és fonamental evitar tant l'excés com el dèficit d'aigua”, subratlla l'especialista.
Aleshores, quina és la conclusió?
La idea que “com més aigua, millor per als ronyons” és, en part, un mite simplificat. El missatge dels nefròlegs és més equilibrat: no es tracta de beure grans quantitats, sinó de mantenir una hidratació adequada a cada situació.
Com resumeix el Dr. Ibrik: “l’important no és forçar l’aigua, sinó mantenir un equilibri adaptat a cada persona i a les seves necessitats reals”.