El passat 7 de setembre, gràcies a l’avís d’un ciutadà, es va detectar a les aigües properes a Barcelona un exemplar de mero que presentava símptomes compatibles amb una infecció de betanodavirus, també conegut com a necrosi nerviosa viral (VNN). L’exemplar va ser localitzat per un membre de l’Associació de Pesca Submarina (APS) de Barcelona, que el va fer arribar al Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Allà es van recollir mostres, que després es van enviar al laboratori europeu de referència per aquesta malaltia. Les anàlisis moleculars (qPCR) van confirmar una elevada presència del virus al cervell del peix.
Aquesta identificació, sumada a altres avisos recents de meros morts o amb simptomatologia similar, evidencia de manera clara l’expansió de la VNN i la seva presència a les aigües del litoral català. Des de fa anys, aquest betanodavirus causa brots de mortalitat en meros i altres espècies marines a tot el Mediterrani, amb episodis especialment greus a Grècia, el sud d’Itàlia, Espanya i, més recentment, a les Açores. A l’Estat espanyol ja hi havia hagut brots a les Illes Balears, i fa pocs anys també es van registrar a la costa peninsular, avançant progressivament cap al nord i provocant la mort de molts exemplars en zones protegides com el Parc Nacional de Cabrera o les Illes Columbretes.
Alerta i precaució
Davant aquest escenari, i del risc d’expansió i de nous brots agreujat per l’anomalia tèrmica registrada al final de l’estiu a les aigües de la costa catalana, la UAB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han decidit posar en marxa una xarxa permanent d’alerta i recollida de mostres. L’objectiu és poder identificar ràpidament nous casos i seguir l’evolució d’aquesta malaltia a la regió. Els investigadors Francesc Padrós i Maria Constenla, responsables del seguiment, destaquen que la detecció i la monitorització dels brots, així com la caracterització del virus, són elements fonamentals per establir plans de contenció, sobretot en aquelles zones amb una alta densitat de meros. També remarquen dues eines que poden resultar decisives: la disponibilitat d’eines diagnòstiques molt precises i l’existència d’una vacuna comercial desenvolupada per HIPRA per prevenir la malaltia en llobarros de piscifactoria, que podria aplicar-se experimentalment, almenys en àrees especialment sensibles per a aquesta espècie.
Els investigadors també posen en relleu la importància de mantenir activa una xarxa d’observadors, com ara submarinistes o pescadors recreatius, que permetin detectar de manera molt precoç possibles brots. En aquest sentit, Valerio Sbragaglia, investigador de l’ICM-CSIC i també responsable del seguiment, subratlla que el cas demostra la rellevància d’aquest tipus de vigilància ciutadana. Finalment, tant la UAB com l’ICM-CSIC agraeixen la implicació i sensibilitat mostrada fins ara per entitats com l’APS, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), així com pel personal i tècnics del Parc Natural de Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que juguen un paper clau en la protecció i monitoratge de la biodiversitat marina davant aquesta amenaça creixent.