El periodista Jordi Basté va ser un dels primers rostres públics a Catalunya en fer públic que tenia coronavirus. L'estat d'alarma a casa nostra es va decretar el 14 de març del 2020 i, tres dies després, ho explicava des del seu perfil a Instagram.
Foto: Sergi Alcàzar
L'ha viscut, des del minut zero, amb totes les vessants possibles: en primera persona, com a informador amb el seu programa El món a RAC1, palpant el pols de la ciutadania a través de la seva audiència o en contacte directe amb els principals actors d'aquesta pandèmia. De les seves conclusions sobre aquest virus, en podem treure una mirada més àmplia.
Per què va decidir fer públic que estava contagiat en un moment de tanta incertesa?
Tinc un bon amic, que és el doctor Jaume Padrós, i el vaig trucar. Li vaig dir 'he donat positiu' i em va respondre 'tranquil, explica-ho a la gent, t'has de convertir en una mena de referència coronavírica'. Em va dir que ho fes el més aviat possible i així ho vaig fer, em vaig gravar per Instagram i ho vaig publicar.
Hem demanat perdó i si cal ho reiterem
Els experts sanitaris han reconegut que es van equivocar amb el pronòstic. Quina crítica fa del seu paper com a periodista i dels mitjans?
Nosaltres també ens vam equivocar en creure els metges, preguntar i que ens diguessin que això era una grip o com una grip i que no era important. Quan vas a un metge i no t'agrada escoltar el que et diu, te'n busques un altre, i un tercer, i tots deien el mateix. Fins i tot l'OMS. Sí, ens hem equivocat, hem demanat perdó i si ho hem de tornar a fer, ho reiterem.
Més enllà del malestar, com va viure el moment en què li confirmen que tenia coronavirus?
Ho he passat molt malament, des del punt de vista emocional, en l'àmbit psicològic. Quan vaig donar positiu, en aquella època no hi havia asimptomàtics. Vaig arribar a casa un dia sol, és a dir, vaig arribar a casa sent una persona independent, això era el dia 16 de març. I el 17 estava sol, jo vivia sol però aleshores estava sol, que és diferent. Em va agafar una mena de baixada emocional.
Ho he passat molt malament, em sentia independent i de cop sol
Tothom em deia 'estigues tranquil'. I t'asseguro que no hi ha cap cas tipificat al món que quan diguis a una persona que estigui tranquil·la, es quedi tranquil·la. Tothom m'ho deia i jo pensava 'osti, si tothom em diu que estigui tranquil, comença a patir'.
Ha necessitat ajuda professional?
Sí, jo hi vaig sempre, hi estic molt a favor de la psicologia. En lloc d'anar-hi un cop cada tant, he anat més perquè m'agrada comentar la situació d'angoixa i solitud que provoca aquest virus.
Recorda la primera abraçada després de passar el virus?
Amb la meva filla i per un motiu. Vam passar conjuntament el coronavirus amb la meva exdona i la meva filla gran, la petita no. I clar, amb elles em podia abraçar. Ara tinc un dubte de futur: si tornarem a abraçar-nos com abans, si no marcarem una certa distància, si ens tornarem menys llatins i serem més nòrdics.
És dels que els hi agrada abraçar-se o fer dos petons...
Molt! Jo soc una persona que, amb qui vull, m'abraço. Soc molt madrileny en aquest sentit 'abrazo y con redoble'.
Jordi Basté a la redacció de Rac 1 a la planta 15 de l'edifici Godó de la Diagonal de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
El teletreball és una merda
Teletreball: a favor?
Gens. Tinc la teoria Clapés: el teletreball és una merda. A la ràdio, el concepte de proximitat a la redacció és molt present. Penso en la redacció de Catalunya Ràdio als anys 80, o aquella que surt a la pel·lícula Primera plana, amb Walter Matthau i Jack Lemmon, amb el cigarro i el whisky... Això fa temps que no hi és però la proximitat sí i l'hem perduda. El zoom va molt bé però et veus a tu mateix, és molt enrevessat.
Però alguna cosa bona haurà portat...
S'han acabat les reunions de 500 persones, anar a Madrid cada dos per tres perquè tens una reunió... Hi ha reunions absurdes que, en general, el teletreball ha ajudat a fer-ho tot més efectiu. Ara bé, per fer ràdio, fins i tot aquesta entrevista que estem fent tu i jo, a la distància no seria el mateix. Pel periodisme, reitero, la proximitat és un concepte important.
Cada vegada m'agraden més aquests horaris
D'altra banda, també ha trencat els esquemes a aquells que tot el dia volen fer reunions...
Aquells que s'avorreixen i diuen 'vinc d'una reunió, d'una altra', això s'ha acabat. I està molt bé, també, el toc de queda. Per mi és un dels millors anys dels últims quan em pregunten si he patit. I em diràs per què? Doncs perquè a les deu de la nit he d'estar a casa, puc dormir més i t'ho prens tot d'una forma més calmada. Cada vegada m'agraden més aquests horaris, menys pels caps de setmana.
En el terreny professional, quin esdeveniment li ha fet més ràbia no viure'l en directe?
Anar de concerts musicals. M'agrada molt i m'ha posat extraordinàriament nerviós. Però també perdre'm els Jocs Olímpics. Aquest estiu, sense música ni Jocs, ha estat més dur.
Foto: Sergi Alcàzar
Portem un any tancats i ens mereixem acabar-lo aviat
Però fer el relat d'un fet tan excepcional, també és motivador com a professional dels mitjans...
Hagués agraït que fos més breu aquesta pandèmia però com a experiència, ha estat increïble. Seré un avi molt pesat! Els meus em parlaven de la Guerra Civil i jo podré explicar als nets, els atemptats de l'11-S, el procés a Catalunya... Evidentment la Covid és una cosa que haurem d'explicar perquè sortosament espero que no la pateixin i no som conscients de com de bé ens hem portat com a societat llatina que som. Ens van dir que ens tanquéssim i ho hem fet, que sortíssim a aplaudir els sanitaris i vam sortir. Portem un any tancats i ens mereixem acabar-lo el més aviat possible.
Des del seu contacte diari amb polítics, sanitaris, economistes... Quina percepció té dels grans actors d'aquesta pandèmia? Li transmeten confiança?
En aquesta època pandèmica, molta gent segur que no ho percebrà però hem de saber donar les gràcies i no ho hem fet encara a la Vergés, l'Illa, l'Argimon, el Padrós, el Clotet, la Campins, la Mothe, l'OMS, el Simón... Perquè no sé quin sou deuen tenir però ells havien de ser la nostra pau i tranquil·litat, la teràpia contra les nostres angoixes, i jo soc molt crític però per molt que s'hagin equivocat, que s'han equivocat, gestionar tot això no ha estat fàcil.
Jordi Basté reunit amb l'equip de Rac 1 a la planta 16 de l'edifici Godó de la Diagonal de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
Hem de saber donar les gràcies i encara no ho hem fet
El periodisme ha de tenir en compte una certa complaença de forma excepcional amb ells?
El periodisme ha de ser exigent amb els polítics, hem de demanar que no ens enganyin. He parlat molt amb l'Illa, la Vergés, l'Argimon, el Clotet que està connectat a totes hores, el doctor Trilla també... Què coi, els hem de dir 'moltes gràcies per ajudar-nos a treure'ns d'això'. També la humanització del plor en públic és bona. Una altra cosa és que facis teatre o putrefacció, estic d'acord amb què plorin, jo soc molt ploraner.
L'audiència continua molt interessada amb la Covid o comencen a retallar aquest contingut del guió?
Començo a veure que si no surt una Isabel Díaz Ayuso de torn, m'agrada parlar-ne amb la gent que treu el cap. L'audiència vol notícies optimistes i venen molt. Ara parlem de les vacunes que és el headline.
Les notícies optimistes venen molt!
I quina és l'expressió que més ràbia li ha creat: 'calma tensa', 'està sobre la taula'...?
Em fan molta ràbia les dues. Uf! I la pitjor expressió de la pandèmia és 'cuidem-nos'. Jo, que soc molt hipocondríac, quan un t'ho diu, què significa? Que no m'estic cuidant? Que tenim un problema molt greu i ens hem de cuidar entre nosaltres? Em fa molta por. D'aquestes expressions col·loquials, allunyem-nos.
En clau de futuribles: on s'imagina aquest estiu?
Tothom diu que a l'estiu estarem millor. Jo l'estiu passat no el vaig passar malament del tot però agrairia anar més de concerts i gaudir de l'oci que pertoca. I les vacunes ajudaran.
Foto: Sergi Alcàzar