Jordi Basté ha guanyat el Premi Ondas com a millor presentador de la ràdio. Si Basté fos futbolista, que de fet ve d’aquest món, fa anys que guanyaria el premi The Best de la FIFA. Basté fa cada dia un programa sensacional i ho fa des de fa una dècada, llevant-se a quarts de quatre, que era l’hora en què anava a dormir com a periodista esportiu. Com a bon guardiolista, fa de la necessitat virtut amb allò de llevar-se ben d’hora per ser el millor. I no és que li ho posin fàcil. Competeix directament amb un altre monstre de la comunicació, la Mònica Terribas. Entre ambdós sumen una audiència milionària i fan que en el món de les ones dos catalans arrasin sense debat ni discussió. Cada dia, amb sentit de país, en català i amb una professionalitat inqüestionable, dues forces de la natura. No passa en cap altre àmbit, ni en la premsa digital, ni en el món de la premsa escrita ni en el de la televisió. Basté i Terribas, competint, han portat les audiències a rècords històrics. I ara se’ls afegeix Josep Cuní, a la SER, un altre periodista de llegenda, en català. Un més a intentar destronar Basté en una astuta aposta de la SER que, no obstant, veurem quina acceptació té davant uns periodistes tan sòlids com Terribas i Basté, que amb la competència sembla que es creixen i en lloc de perdre part del pastís ―perquè aquest hauria de quedar més repartit― obren el miracle i fan el pastís més gros com la paràbola dels pans i els peixos.

Basté, com tots els genis, és refotut i gelós tot i que gens vanitós. En un altre ofici potser seria un mediocre (com Messi de porter), però a la ràdio ho peta cada dia. Basté té un sentit del ritme demolidor, té un olfacte inqüestionable i un sentit de l’espectacle sensacional perquè és un home de sensacions i intuïcions. A part d’un gran pencaire i de portar la ràdio a les venes. Per això es va atrevir amb el Nacho de Sanahuja a mig matí o té unes tertúlies amb tants personatges i tants registres, algun fins i tot amb els qui ni ell ―que els fitxa i aguanta― no aniria a prendre un cafè. El Basté fa un programa plural com cap altre, a anys llum dels programes del gruix de les ràdios espanyoles que són un monòleg que va del PP a Vox passant pels falangistes. La línia editorial, el seu Davantal, és si fa no fa el del centre neuràlgic del país que pivota en el sobiranisme però que poc o res té a veure amb la hiperventilació i la grolleria de les xarxes socials. Tot i que de tertulians que es piquen el pit com goril·les també en té. Si una cosa té el Jordi és gent de tota mena i condició expressant el seu punt de vista, els més amb vehemència i bon to, els menys amb estirabots i histerisme.

Basté té un sentit del ritme demolidor, té un olfacte inqüestionable i un sentit de l’espectacle sensacional perquè és un home de sensacions i intuïcions

Basté farà un programa a TV3, que deu ser una de les escasses decisions sensates que ha pres (acceptat) el govern de la CCMA des de fa un temps. TV3 ha de tenir tot el talent, tot, començant pel Basté, que no entenc com no fa dies ja que hi és. Com no vaig entendre el pols del Grup Godó amb ell per renovar si no és per raons inconfessables públicament. Un president del Barça que no renovés un Messi en plena forma hauria de plegar immediatament per incompetència i mal gust. A Messi li poses el contracte en blanc i que ell signi els anys i la pasta que vulgui i que puguem pagar, esclar. Amb el Basté haurien de fer igual.

Ara podria afegir un llistat de peròs al Jordi que de ben segur serien arbitraris tot i que, en algun cas, puc ser tan presumptuós de pensar que tindria raó. Ara bé, seria mesquí i innecessari. Perquè és com si al Messi li dius si té o no bon gust en com vesteix o si s’escoltà massa a aquest o a aquell. I què!? Quan surt al camp és el puto amo, no? Doncs això. El Jordi davant el micro és The Best competint contra la millor i ara amb Cuní disposat a mossegar. Però el Jordi té, a més, una qualitat humana incontestable, que aquesta la sé i li conec personalment: és un gran tio que també sap ser humil. Punt final. Per molts anys i molts Ondas, Jordi Basté.