Primer no era necessari i ara sí. Madrid, juntament amb les Canàries, són les dues úniques comunitats que no han decretat l'obligatorietat de l'ús de la mascareta. Les pressions a la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, per part del seu company de govern, Ciudadanos, podria haver precipitat la decisió. El mateix vicepresident del grup taronja, Ignacio Aguado, ho ha anunciat: "Demà podríem exigir l'ús obligatori de les mascaretes en tots els escenaris, no descartem cap mesura".

En aquesta guerra política entre PP i PSOE també han avisat que la condició per poder decretar-ho dependra del govern de Pedro Sánchez. Aguado ha definit l'Aeroport de Barajas com un "colador" per on entra el virus. Actualment, s'han comptat 70 persones procedents de fora l'estat espanyol que han entrat contagiades a través de Barajas. Tan sols dos d'aquests casos s'han notificat al govern de la Comunitat i lamenta que la resta els hagin detectat "de forma aleatòria".

Malgrat admetre que la xifra no és elevada, sí consideren que els riscos són més grans: "molts d'ells viatgen, fins i tot, fora de Madrid". Per tot plegat, confirmaran l'obligatorietat després d'una reunió entre la conselleria de salut madrilenya i el ministeri liderat per Salvador Illa prevista per demà. El govern d'Ayuso demana que s'exigeixi a tots els estrangers una prova de PCR 48 hores abans de viatjar des del país d'origen i un reforç de l'avaluació, més enllà "del triple control amb detecció de la temperatura corporal".

Actualment, a tot Madrid, tan sols és obligatori en espais oberts o tancats que no puguin garantir una distància de metre i mig i recau en Illa "assumir les responsabilitats" que li pertoquen. A banda de Barajas, Aguado també ha donat les culpes a d'altres comunitats on els rebrots han estat més importants. No ho ha concretat amb cap nom però es referia, seguint les dades, a l'Aragó i Catalunya: "A Madrid estem més controlats que altres regions on lamentablement la situació és preocupant".

A Madrid s'han detectat cinc rebrots i alguns casos aïllats. Per tenir el control, segueixen amb equips similars a Catalunya en termes de xifres tot i que són menors: s'han dividit en dues tipologies de rastrejadors. Uns fan referència a la salut pública i compten amb 142 tècnics. Pel que fa als Centres d'Atenció Primària, els CAP, s'han contractat a quaranta persones. En total, 182 fan el seguiment dels casos. Dades que queden ben lluny d'altres països com Alemanya. El govern de Merkel ha posat un rastrejador per cada 4.000 ciutadans, aquí la xifra s'eleva a un per cada 37.000. A Madrid no tanquen la porta a reforçar el sistema: "Ens adaptem a les necessitats de cada dia". De moment, van prometre 400 tècnics el passat mes de maig i no han aconseguit arribar ni a la meitat.