L'avanç de la pandèmia per la COVID-19 està sent analitzat pels científics des de tots els angles possibles. Des dels factors que redueixen la velocitat de la seva propagació fins a l'efectivitat de mesures el tancament d'escoles i altres intervencions de salut pública. Un dels aspectes que més controvèrsia està provocant és el que té a veure amb el coronavirus, la geografia i les qüestions meteorològiques.

En un estudi dut a terme per experts de la Universitat de Toronto, conclou que la propagació del coronavirus no està associada amb la temperatura. En el cas de la grip o els brots virals respiratoris més comuns sí que hi ha associació amb canvis en la meteorologia, ja que tendeixen a ocórrer durant els mesos més freds. Sembla probable que la reducció del nombre de casos en els mesos més càlids es degui a temperatures més altes, més humitat o més radiació solar, característiques associades amb la latitud geogràfica, una mesura que es pot determinar sense esforç i amb precisió.

En la investigació recent sobre el coronavirus, els investigadors es van centrar en les dades preses d'àrees geopolítiques amb brots documentats de COVID-19 durant dues setmanes separades. Van classificar la primera setmana, del 7 al 13 de març de 2020, com el període d'exposició. Els autors van prendre nota de la latitud, temperatura, humitat, tancament d'escoles, restriccions de reunions massives i mesures de distanciament físic. Després, van mesurar l'augment en el nombre de casos de COVID-19 catorze dies després per permetre el període d'incubació, durant la setmana del 21 de març el 27 de març de 2020. En altres paraules, van analitzar les variables rellevants durant la primera setmana i van mesurar fins a quin punt van influir aquestes variables en les taxes de COVID-19 dues setmanes després.

Els autors reflecteixen que l'interval triat de 14 dies reflecteix el temps suposat entre la transmissió del coronavirus i la notificació de casos confirmats de COVID-19. Durant la seva anàlisi, els científics van controlar les dades per una àmplia gamma de variables amb el potencial d'esbiaixar els resultats. Les variables van incloure altitud, producte interior brut, percentatge d'habitants de 65 anys o més, densitat de població, proximitat a regions amb epidèmies establertes, com Wuhan, la Xina, i esperança de vida mitjana. En total, l'anàlisi va utilitzar dades de 144 regions, inclosos 375.609 casos de COVID-19.

Els autors conclouen que el creixement epidèmic de COVID-19 no va estar associat amb la latitud geogràfica, ni amb la temperatura durant el període d'exposició catorze dies abans, la qual cosa va suposar una sorpresa. On si hi pot haver una relació, és entre el creixement epidèmic i la humitat relativa i absoluta. Ambdues dimensions de la humitat poden exercir un paper menor, encara que això continua sent hipotètic.

En definitiva, conclouen que són les intervencions de salut pública les que s'associen consistentment amb un menor creixement epidèmic, i com més gran és el nombre d'intervencions de salut pública presses, major és la reducció en el creixement.