El ronc no és un simple soroll molest. Sovint, és la punta de l'iceberg d'un problema de salut greu i poc diagnosticat: la síndrome d'apnea obstructiva del son (SAOS). Aquesta malaltia, que es manifesta com una sèrie de pauses en la respiració nocturna, va molt més enllà d'una simple incomoditat. De fet, està directament vinculada a problemes cardiovasculars, neurològics i, en darrer terme, repercuteix en una menor esperança de vida.

Durant anys, l'apnea del son s'ha confós amb la simple roncopatia, cosa que ha restat importància a les seves conseqüències. No obstant això, avui se sap que les apnees nocturnes, pauses en la respiració de més de 10 segons, fragmenten el son i comporten microdespertars que impedeixen un descans reparador. Més de cinc vegades per hora en les apnees lleus, més de 15 en apnea moderada, més de 30 en situacions greus.

Tot això es tradueix en somnolència diürna, fatiga crònica i un elevat risc d'accidents de trànsit i laborals. Però hi ha conseqüències que el pacient no nota en un primer moment i que poden arribar a ser molt greus: falta d'oxigen, que comporta risc de malalties cardíaques, com ara hipertensió, arrítmies cardíaques, risc d'infart de miocardi, a més de malalties neuromusculars com ara infarts cel·lulars o ictus.

Les apnees nocturnes fragmenten el son i comporten microdespertars que impedeixen un descans reparador

El Dr. Javier Albares, especialista en neurofisiologia i director de la Unitat de Medicina del Son del Centre Mèdic Teknon, subratlla que “també pot comportar un risc més elevat de malalties metabòliques, resistència a la insulina i diabetis, entre moltes altres. Fins i tot l’apnea del son s’ha associat, si no es tracta i es manté en el temps, amb un risc més elevat de carcinogènesi, és a dir, de desenvolupar algun tipus de tumor”, explica l’expert.

Per al doctor és essencial un bon diagnòstic: ‘Si t'enfoques en un pacient que té son fragmentat i de mala qualitat com un insomni, i li dones un fàrmac, però no descartes que existeixi apnea del son, és probable que no arribis al diagnòstic, sinó que l'empitjoris. Hi ha fàrmacs per al son que empitjoren l'apnea del son. Per això, cal entendre que a vegades l'apnea no es presenta de forma tan típica’, expressa l'expert.

Un mal silenciós infradiagnosticat

L'apnea del son afecta una gran part de la població, tot i que la majoria dels casos no estan diagnosticats. Les estadístiques indiquen que fins al 30% dels homes i el 15% de les dones ronquen, i s'estima que al voltant del 24% dels homes i un 9% de les dones pateixen aquesta malaltia, tot i que només està diagnosticat del 5 al 9% de la població.

A Espanya hi ha aproximadament dos milions de persones amb SAHS simptomàtic, dades que equivalen a l'afectació poblacional de la diabetis tipus I i el doble de la de l'asma sever. Les xifres es disparen en homes majors de cinquanta anys i en dones postmenopàusiques.

Però roncar no és l'únic símptoma d'aquesta malaltia. El Dr. Albares adverteix sobre altres senyals: ‘La simptomatologia de l'apnea del son és més insidiosa, molt més emmascarada, i es pot confondre, per exemple, amb un problema d'insomni’. El cansament al despertar, la sequedat de boca, els mals de cap matutins, la irritabilitat i la falta de concentració són altres símptomes d'aquesta apnea.

Diagnòstic i teràpies: més enllà de la CPAP

El diagnòstic de l'apnea del son es realitza mitjançant estudis especialitzats. La polisomnografia és la prova de referència, en què es registra la respiració, el ritme cardíac i l'oxigenació durant tota la nit: “Per a aquesta prova, el pacient dorm a l'hospital connectat a uns cables que monitoren la respiració, l'activitat cerebral, la tensió arterial i els moviments que es produeixen en diferents parts del cos, com ara al tòrax i les extremitats. 

Si hi ha apnea del son, aquest registre quantificarà el nombre de pauses respiratòries que el pacient té per hora, determinant si l’apnea és lleu, moderada o greu’, explica la Dra. Miriam Navarro Cunchillos, cap de la Unitat d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Ruber Internacional.

Un cop confirmat el diagnòstic, l'elecció del tractament depèn de cada pacient. Les mesures generals consisteixen a perdre pes, deixar de fumar, evitar l'alcohol i dormir de costat. Per als casos moderats a severs, el tractament més comú és la CPAP (Pressió Positiva Contínua en la Via Aèria), un dispositiu que manté les vies respiratòries obertes durant la nit.

Cirurgia i fèrules: solucions personalitzades

Però malgrat la seva eficàcia, la CPAP té els seus desavantatges, són molts els pacients que rebutgen dormir la resta de la seva vida endollats a una màquina. És aquí on la cirurgia i altres alternatives guanyen terreny.

El Dr. Joan Brunso, cap de servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'Hospital Quirónsalud Bizkaia explica que els últims avenços com l'estimulació del nervi hipoglòs són una alternativa nova per a pacients que no toleren la CPAP o per a qui altres tractaments han fracassat. Es tracta d'una tècnica mínimament invasiva que consisteix a implantar un dispositiu que estimula el nervi responsable de controlar la musculatura de la llengua, evitant el seu col·lapse durant el son i mantenint la via aèria oberta’.

Una altra de les tècniques quirúrgiques és la cirurgia maxil·lomandibular, un procediment que mobilitza les estructures òssies facials per ampliar la via respiratòria de manera efectiva. Aquesta intervenció té una taxa d'èxit superior al 70%.

Així mateix, una de les solucions que es proposen per a pacients que no toleren la CPAP és l'ús de fèrules dentals, conegudes com a dispositius d'avanç mandibular (DAM), que es col·loquen durant el son ‘per avançar la posició de la mandíbula, la llengua i el paladar tou i mantenir obertes les vies respiratòries’. Aquestes fèrules són una opció eficaç per als pacients amb apnea lleu o moderada, i per a aquells que no es decideixen per tractaments quirúrgics.

En conclusió, si notes que el son no t'està reparant prou o que no descanses bé, l'opinió d'un especialista és clau per detectar si hi ha algun problema. El tractament adequat pot marcar la diferència entre una vida plena de fatiga i la possibilitat de tornar a descansar.