La malaltia de Parkinson és una afecció degenerativa que afecta el sistema nerviós central. Els seus principals símptomes són la tremolor, la rigidesa muscular, el moviment lent i problemes en la parla, fonamentalment.
Només als Estats Units, es diagnostiquen uns 60.000 nous casos d'aquesta malaltia cada any. Unes xifres que aniran augmentant cada vegada més, ja que és una malaltia que afecta gairebé en exclusiva adults grans i l'esperança de vida no deixa de créixer cada any. Tant és així que es calcula que d'aquí a una dècada hi haurà 1,2 milions de malalts de Parkinson als Estats Units.
Hi ha dues raons per la quals els investigadors estudien cada vegada, com i per què es desenvolupa aquesta afecció en algunes persones: Una té a veure amb que la medicina només és capaç d'oferir ajuda per controlar els símptomes i no per curar-los. L'altra, té a veure amb que –com ja s'ha dit– hi haurà cada vegada més persones afectades de Parkinson.
Un estudi va analitzar les dades de gairebé 1,6 milions d'adults suecs i els va fer un seguiment durant una mitjana de 52 anys. Les conclusions del treball, publicades el 2018 a la revista Science, aporten una interessant visió sobre el Parkinson.
El més curiós és que els investigadors van decidir centrar-se en l'estudi de l'apèndix. Però, per què?
Les raons de fixar-se en l'apèndix
En molts casos de Parkinson, els problemes gastrointestinals es donen molt abans que apareguin els símptomes neurològics. En alguns casos, fins i tot amb 20 anys d'antelació.
A més, una proteïna anomenada alfa-sinucleina és present als nervis del sistema digestiu; el component principal dels cossos de Lewy, uns grups de proteïnes que es donen al cervell i que són un segell que distingeix al Parkinson. L'alfa-sinucleina exerceix un paper important en aquesta malaltia i la seva presència a l'intestí pot explicar que els símptomes digestius apareguin amb tanta antelació.
Els investigadors creuen que l'alfa-sinucleina deformada a l'intestí podria propagar-se d'una cèl·lula a l'altra fins a arribar al cervell. El que està demostrat és que una vegada una proteïna s'ha deformat, causa una reacció en cadena, estenent la seva nova forma deformada als seus veïns.
Com passa amb altres parts del sistema gastrointestinal, l'apèndix també conté alts nivells d'alfa-sinucleina, per la qual cosa els científics suecs ho van veure com un objectiu atractiu per estudiar. I no era per a menys, perquè els resultats de les anàlisis dels investigadors van mostrar que l'extracció de l'apèndix va reduir el risc de desenvolupar Parkinson en un 19,3 per cent.
També van descobrir que l'efecte era més fort per a les persones d'àrees rurals. Els autors de l'estudi creuen que podria estar relacionat amb els pesticides, que des de fa temps s'han relacionat amb el desenvolupament de la malaltia de Parkinson.
En un estudi complementari sobre 849 persones amb Parkinson, van trobar que aquells que s'havien sotmès a una operació d'apendicitis dècades abans, van desenvolupar Parkinson una mitjana de 3,6 anys més tard.
A fi d'aprofundir-ne més en l'assumpte, els investigadors van examinar els apèndixs de participants sans en l'estudi. Tal com sospitaven, dins de les neurones i les membranes mucoses de l'apèndix, van trobar formes d'alfa-sinucleina propenses a agrupar-se. Així mateix, van comprovar que aquesta forma de la proteïna era més freqüent als apèndixs de persones amb malaltia de Parkinson.