Estem a punt d'assistir a un canvi molt profund en l'àmbit de la medicina, probablement dels més grans en la seva història. La Intel·ligència Artificial que s'està aplicant i que ha arribat per quedar-se revolucionarà profundament la medicina i l'assistència sanitària i en tots els àmbits, per exemple, en el diagnòstic dels pacients. A partir d'imatges d'electrocardiogrames, electroencefalogrames o els rajos X i mitjançant l'aprenentatge automàtic de les màquines, es pot detectar amb moltíssima més antelació que ara qualsevol tipus d'alteració que predigui l'aparició d'una malaltia.

El gran desafiament, a més de per la seva complexitat per la controvèrsia que entranya, és implantar la Intel·ligència Artificial dins del cos humà. En primer lloc, perquè és un desafiament tècnic i, en segon, per qüestions ètiques que comporta aquesta decisió i que han de resoldre's.

Referent a la primera qüestió, un equip de científics d'Universitat Tecnològica de Dresden, de la Càtedra d'Optoelectrònica, ha aconseguit per primera vegada desenvolupar una plataforma d'Intel·ligència Artifical implantable i compatible que classifica en temps real patrons patològics i saludables en senyals biològics com els batecs del cor. Detecta canvis patològics fins i tot sense supervisió mèdica. Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista Science Advances.

El treball ha estat liderat per Matteo Cucchi. Juntament amb un equip de científics, ha aconseguit desenvolupar aquest enfocament per a la classificació en temps real de senyals biològics sans i malalts basat en un xip d'Intel·ligència Artificial biocompatible. Van utilitzar xarxes de fibra a base de polímers que estructuralment s'assemblen al cervell humà i permeten el principi d'Intel·ligència Artificial neuromòrfica de la computació de reservoris. La disposició aleatòria de les fibres de polímer forma una anomenada xarxa recurrent, que li permet processar dades de forma anàloga al cervell humà. La no-linealitat d'aquestes xarxes permet amplificar fins i tot els canvis de senyal més petits, que, en el cas dels batecs del cor, per exemple, sovint són difícils d'avaluar per als metges. Tanmateix, la transformació no lineal utilitzant la xarxa polimèrica ho fa possible sense cap problema.

"La visió de combinar l'electrònica moderna amb la biologia ha avançat molt en els últims anys amb el desenvolupament dels denominats conductors orgànics mixtos", explica Matteo Cucchi. "Fins ara, tanmateix, els èxits s'han limitat a components electrònics simples com a sinapsi o sensors individuals. Fins ara no ha estat possible resoldre tasques complexes. En la nostra investigació, hem fet un pas crucial cap a la realització d'aquesta visió. El poder de la tecnologia neuromórfica ha permès resoldre tasques de classificació complexes en temps real. I no només això, sinó que en un futur també serem capaços de fer-ho dins del cos humà. Aquest enfocament permetrà desenvolupar més sistemes d'Intel·ligència Artificial en el futur que puguin ajudar a salvar vides humanes".