Gairebé la meitat de les dones de l'Estat espanyol no poden pagar el producte menstrual que volen, concretament el 40%. Tampons, compreses, copes menstruals o qualsevol altre mètode que es necessita quan es té la regla queda fora de l'abast d'una part de la població per motius econòmics, segons un estudi de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina (IDIAPJGol). L'informe titulat Equitat i Salut Menstrual s'ha fet amb una mostra de 22.823 dones i persones no binàries que menstruen i ha arribat a la conclusió que quatre de cada deu enquestades pateix pobresa menstrual, és a dir, la incapacitat de poder comprar els productes per la regla que es volen.
Fins a un 39,9% de les enquestades assegura no haver pogut costejar-se els productes menstruals de la seva elecció i un 22,2% de les participants afirmes no haver tingut accés a aquests productes en algun moment de la seva vida per causes econòmiques. Els principals factors de risc a l'hora de patir pobresa menstrual són identificar-se com una persona no binària, no haver nascut a l'Estat espanyol, tenir una situació administrativa irregular o una situació laboral precària. Per contra, els factors que protegeixen d'aquesta situació són tenir estudis universitaris i no haver patit problemes socioeconòmics en els darrers 12 mesos, segons l'estudi. "El nostre estudi suggereix que la inequitat menstrual afecta a una gran part de les dones i persones que menstruen a Espanya, especialment a aquelles de col·lectius més vulnerables", assegura Laura Medina Perucha, investigadora principal de la recerca de l'IDIAPJGol.
Obligades a sobreutilitzar un producte
L'estudi d'IDUAPJGol no només ha ficat el focus en l'adquisició dels productes menstruals, sinó que també ha analitzat altres aspectes de la manera en què es viu la regla a l'Estat. El maneig de la menstruació és, molt sovint, complicat en especial fora de l'àmbit privat. El 74% de les participants en l'estudi asseguren haver sobreutilitzat un producte menstrual per no tenir accés a un lloc adequat per canviar-lo. Les més afectades per aquesta manca d'espais públics ben equipats per al maneig de la regla són les treballadores a temps complet, les dones joves i les que tenen una pitjor situació socioeconòmica.
La investigació no només mostra les mancances respecte a la regla en els espais públics, sinó també en l'àmbit educatiu. Més de la meitat de les participants afirmen no haver tingut educació menstrual o, en tot cas, la que van rebre va ser parcial durant la infància o la joventut. En l'etapa adulta la majoria va rebre aquesta informació a través d'internet i les xarxes socials.
Accions al respecte
Des de l'IDIAPJGol asseguren que la inequitat menstrual s'ha d'abordar des de les polítiques públiques per tal de revertir-les. "Aquestes polítiques haurien de centrar-se no solament a abordar la pobresa menstrual, sinó també la falta d'educació menstrual i d’atenció sanitària per a la salut menstrual, la dificultat per al maneig menstrual a entorns laborals, escolars i públics", remarca Medina.
La Conselleria d'Igualtat i Feminisme ja ha posat en marxa accions per tal d'abordar la menstruació de forma diferent en diversos àmbits de la societat, com l'educatiu. Una de les mesures que s'han donat a conèixer els darrers mesos en aquesta línia és el repartiment de copes menstruals a l'alumnat de tercer de l'ESO. En unes declaracions a ElNacional, la consellera Tània Verge va assegurar sobre la iniciativa: "Aquesta mesura, que s’inclou dins de l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, va molt més enllà de repartir una copa. Es tracta d’emmarcar-la en la coeducació, especialment en el que és l’educació en sexualitats, la qual implica el coneixement del propi cos".