Més del 4% de les morts que es produeixen durant l'estiu en ciutats europees s'atribueixen a les illes de calor urbanes. Així ho revela un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), recopilant dades de 93 ciutats europees, entre elles Barcelona, Madrid, València o Bilbao. L'estudi, que es publica aquest dimecres a la revista científica The Lancet, també analitza l'efecte dels arbres sobre la temperatura i conclou que un terç de les morts atribuïdes a les illes de calor es podrien evitar amb una cobertura del 30% de l'espai urbà amb arbres. Així, els resultats, asseguren des d'ISGlobal, posen de manifest els beneficis de plantar més arbres a les ciutats per atenuar l'impacte del canvi climàtic amb més zones d'ombra que regulin aquesta temperatura a les ciutats.

Anàlisi a 57 milions d'habitants

L'estudi s'ha fet analitzant les temperatures diàries rurals i urbanes de cada ciutat entre juny i agost del 2015, en persones majors de 20 anys residents a 93 ciutats europees que sumen un total de 57 milions d'habitants. El treball d'ISGlobal, centre impulsat per Fundació La Caixa, en primer lloc, va estimar la mortalitat prematura simulant un escenari hipotètic sense illa de calor urbana. En segon lloc, van estimar la reducció en temperatures que s'obtindria augmentant la cobertura d'arbres fins al 30%, així com les morts que podrien evitar-se. "El nostre objectiu és informar els responsables de les administracions locals dels avantatges d'integrar zones verdes a tots els barris per promoure entorns urbans més sostenibles, resilients i saludables", ha explicat el director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi ambient i Salut d'ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen. 

Per la seva banda, la investigadora de l'ISGlobal Tamara Iungman, primera autora de l'estudi, ha explicat que "les ciutats són especialment vulnerables a les altes temperatures. La menor vegetació, la densitat més gran de població i les superfícies impermeables d'edificis i carrers, inclòs l'asfalt, provoquen una diferència de temperatura entre la ciutat i les zones circumdants, un fenomen denominat illa de calor urbana". La investigadora ha assenyalat que amb l'escalfament global i el creixement urbà, es preveu que aquest efecte empitjori en les pròximes dècades.

Els arbres protegeixen de la calor

Els resultats de l'estudi mostren que, de juny a agost del 2015, les ciutats van registrar, de mitjana, 1,5 °C més que les àrees circumdants. Així doncs, segons els investigadors 6.700 morts prematures poden atribuir-se a l'augment de les temperatures urbanes, xifra que representa el 4,3% de la mortalitat total durant els mesos d'estiu i l'1,8% de la mortalitat durant tot l'any. Un terç d'aquestes morts, és a dir 2.644, podrien haver-se evitat augmentant la coberta arbòria fins a un 30% de l'espai urbà, amb el que es reduirien les temperatures. En concret, les ciutats en les quals s'ha registrat les majors taxes d'excés de mortalitat per calor són les del sud i l'est d'Europa, sent les que més es beneficiarien d'un augment de la coberta arbòria. 

L'estudi subratlla els beneficis substancials de plantar més arbres a les ciutats, encara que els autors reconeixen que això pot ser difícil en algunes ciutats a causa del seu disseny, i que plantar arbres ha de combinar-se amb altres intervencions com teulades verdes o altres alternatives per reduir la temperatura. "Els nostres resultats també mostren la necessitat de preservar i mantenir els arbres que ja tenim perquè són un recurs valuós i els arbres nous triguen molt temps a créixer. A més, no es tracta només del nombre d'arbres, sinó també de com es distribueixen", segons Nieuwenhuijsen.

Encara que les anàlisis es van fer amb dades del 2015 perquè no disposaven de dades de població d'anys posteriors, segons Iungman, els resultats són generalitzables i l'estudi proporciona informació valuosa per adaptar les ciutats i fer-les més resilients a l'impacte del canvi climàtic. "Aquí només analitzem l'efecte dels arbres sobre la temperatura, però augmentar les àrees verdes a les ciutats té molts altres beneficis per a la salut, com incrementar l'esperança de vida, reduir els problemes de salut mental i millorar la funció cognitiva de les persones", ha assegurat la investigadora.